La Bruna ja té 2 anys i mig!

19 d'octubre de 2014

La Bruna ha complert els dos anys i mig. I he de dir que durant aquest mig any, ha evolucionat a marxes forçades.

PARLA I LLENGUATGE

Per una banda, el llenguatge. Ha passat de no dir gairebé res abans dels dos anys a fer frases amb un sentit semàntic i construccions sintàctiques molt elaborades. La Núria abans de fer dos anys va començar a anotar les paraules que deia a l'escoleta. Era bonic tenir-les recollides, però de seguida va parar de fer-ho perquè la Bruna cada dia en deia de noves, i a més les deia molt bé. Quan la Bruna va fer els 2 anys i un mes, ja parlava molt bé. Se li entenia gairebé tot el que deia i feia frases amb tota la forma que ha de tenir una oració. Fins i tot feia condicionals i frases subordinades. A data d’avui, s’expressa amb total comoditat i claredat. Encara hi ha algunes paraules que no acaba de pronunciar bé, com per exemple, li costa molt dir la RR o la L.

A més de tenir una capacitat lingüística alta, també té molta memòria per recordar lletres. El primer cop que vam aprendre una cançó que li havia ensenyat la Núria a l’Escoleta, va ser quan tenia un any i mig i a mig dinar va començar a dir “mare terra” i a fer uns gestos amb les mans. Des d’aquell moment fins avui ha plogut molt i l’altre dia, ens va ensenyar una cançó sencera. La d’anirem a París a cavall d’un mosquit. Li agrada molt cantar i ballar i s’enfada molt si no fas els moviments que toquen quan estàs cantant i executant una cançó. Quan li cantes i no fas el mateix que la Núria, et diu, “No així no, així” i llavors ella ( si ho sap fer ) t’ho ensenya... però no s’acaba d’entendre massa.

DORMIR

La Bruna fa molt temps que dorm bé. Una mitjana de 10 hores nocturnes i no li dóna la gana de fer migdiada. Només dorm durant el dia si anem amb cotxe ( de vegades ella mateixa ho demana, “vull fer un volt i dormir al cotxe” ). Diuen que els nens haurien de dormir-ne entre 12 i 14, així que va una mica cansada. De fet els dies que dorm menys, fa unes fantàstiques ulleres, però això no li provoca ni mal humor ni mostra signes de cansament. Ha sortit a la família. Tot i això, per algun motiu que no sabem, no vol anar a dormir. Encara que estigui cansada. A l’escoleta per exemple, tots dormen i ella només “descansa” no es vol adormir.

A la nit, habitualment jo la porto a dormir. Primer fa un bibi amb la Mònica, després canten la Lluna la Pruna i després va a peu o a coll a l’habitació i puja sola al llit ( saltant sobre la butaca ) i ja s’estira. Llavors jo li pregunto si vol una cançó, una història o un conte. I ha anat passant per les diferents etapes. Al principi volia una cançó ( les nenes maques o la lluna la pruna ). Després cap als 2 anys i 3 mesos volia històries i jo me n’inventava una de diferent cada nit i la feia participar preguntant-li com es deien els personatges. Ella sempre deia que el personatge protagonista es deia Pau. Últimament, vol que li llegeixi contes. Però no contes normals, sinó llibres que tenim per cantar cançons o un de Sant Jordi que és desplegable ( 3D ). Li encanta que li llegeixi el llibre de Sant Jordi. Després li dic que apagaré el llum i la Bruna dormirà. I ella ja s’estira i s’espera. Apago el llum i quan està tot apagat, sempre hi ha alguna última demanda. O té set, o caca, o vol fer una abraçada a en Feliu o vol alguna nina que no té al llit, per estirar una mica més el dia. Després em demana la mà i s’adorm mentre li dono. Quan s’ha adormit, marxo i segueix dormint.

A les nits, l’únic problema que hi ha és si es desperta a mitja nit. Sovint demana un bibi i li porto, se’l beu i segueix dormint. Però si quan li porto es desvetlla, llavors ja no vol tornar a dormir. Diu que no té son i vol venir al menjador. I doncs alguna nit, hem passat la matinada al menjador passant l’estona. Habitualment quan venim al menjador, s’acaba adormint al meu costat al sofà.

ÀPATS

La Bruna no és una nena de menjar massa. Li encanten la pasta, la nocilla, la xocolata i tot el que pugui ser dolç de l’esmorzar. Sempre s’empassa un bibi quan s’aixeca i un abans d’anar a dormir. Si tu menges, ella en vol. Per exemple, la fruita la menja quan jo en menjo... però no n’acostuma a menjar tota sola. Habitualment, fa un bibi al matí, un iogurt a mig matí i panses i pinyons, dina a l’escoleta i després torna a dinar una mica del que mengem nosaltres. A la tarda menja palitos i de vegades algun altre iogurt i llavors sopa alguna cosa suau. Truita, una mica de pa amb oli, etc.

ACTIVITAT FÍSICA

Des dels dos anys, que té bastanta habilitat amb les mans. Té una motricitat fina molt elevada. Pot manipular amb precisió. Tot i això, hi ha procediments que els ha de repetir moltes vegades fins que se’n surt. Cap als dos anys va començar a saltar i ara que en té dos i mig, ja es vesteix sola. És capaç de posar-se els mitjons, les sabates i els pantalons tota sola. La camiseta li costa més i només entra el cap. Li encanta córrer i ho fa tot el dia. Es cansa molt poc, té molta resistència. Molt sovint, també li agrada enfilar-se a llocs perillosos i ensenyar-me com ho fa. S’enfila a les baranes i després vol fer “un dos i tres” que s’ignifica que vol saltar agafant-li les mans. La Bruna ja és àgil per repetir moviments que fem nosaltres, ens pot imitar amb facilitat, cosa que fa uns mesos no podia fer. Té bastanta força i és molt robusta. Tot i això, quan algú la pica o li prenen les coses, no sap massa què fer perquè no és de tornar-s’hi. Busca la solució en un adult que li ensenyi què ha de fer per solucionar-ho. Més endavant ja s’espavilarà per si sola.

ESCOLETA

A l’escoleta és la reina. Tots els altres nens la volen i juguen amb ella. I ella està molt contenta d’anar-hi. Només hi ha una altra nena, la Emma. Els altres són l’Aniol, en Grau, en Cesc, en Gil, en Martí. La Bruna ocupa la posició de segona de mando. A la dreta de la Núria. I indica als nens com s’han de comportar o què han de fer. No vol dormir cap dia, s’està sempre estirada al llit “descansant” i al cap d’una hora s’aixeca com els altres i apa, a jugar.

PERSONALITAT

Veiem que la Bruna, és d’un caràcter més aviat analitzador. Li agrada molt mirar abans d’interactuar. Primer observa a tothom, i després si veu que s’hi pot acostar ho fa. Ara de parlar, parla molt. Ja amb dos anys i mig busca maneres indirectes d’aconseguir coses. Per exemple, demana per anar a la falda quan en realitat vol anar a terra i un cop hi és llavors demana el que volia realment. Amb en Feliu es porten molt bé. No ha tingut gelós com tothom diu. Però sí que vol fe el mateix que ell, és clar. Si en Feliu fa pipu, ella també. Si en Feliu menja aixefat, ella també. Però el cuida molt com una mama. I s’enfada quan li diem que nosaltres cuidem en Feliu, que ella només ho pot fer si nosaltres li deixem. És una nena molt cuidadora i propera.  Li agrada molt jugar sola i que no la molestin. Es fixa molt amb el que fa i és capaç de fer tasques complexes. S’explica amb molta facilitat i ja utilitza tot tipus de verbs, temps verbals, adjectius i expressions orals.  La Bruna és del morro fort. Sap què vol i quan ho vol i així ho expressa. Si cal insisteix fins que ho aconsegueix tot i que també és raonable. Si li expliques correctament i li ofereixes alternatives, sovint es decanta per aconseguir un succedanis.  Com he dit abans, és una nena que no vol el conflicte, però sap defensar-se. Si l’empipen massa, aparta els altres amb el braç, sense empènyer però amb força i si insisteixen, els fa fora amb empentes. Abans d’arribar-hi però l’han de forçar molt. És pacífica i si la piquen no sap com reaccionar. Busca el suport de l’adult.

FANTASMES

Des que tenia un any i mig, que la Bruna sovint veia una noia per la casa. Al principi no en vam fer gaire cas, ja que els nens sovint s’inventen coses, és clar. Però quan va tenir més de dos anys i sabia descriure el que passava, també veia aquella noia i va començar a dir que es deia Montse i que tenia els cabells blaus. Sovint estava asseguda a la trona, es girava i assenyalant la cuina deia, mira la Montse. Llavors anàvem allà on havia de ser i ella deia ara és allà ( al final de passadís ) i al final del passadís quan hi érem, deia que ja no hi era. Tot molt curiós. Més endavant cap als 2 anys i mig, va algun dia s’espantava perquè deia que la Montse la perseguia. Fins que un dia va espantar-se i va voler que l’agaféssim a coll perquè venia la Montse. Aquí vam mirar-nos-ho diferent. Que vegi coses és diferent a què aquestes coses l’espantin. Va venir una noia a fer una visita per treure de casa les males ànimes que espanten a la Bruna. La noia es deia Sònia i va venir i va parlar amb la tal Montse. Es veu que tenia una filla que tenia 4 anys i que l’havia perdut. I com que la Bruna és petita, doncs la confonia per la seva filla. Total, que la Sònia va enviar la Montse a casa seva i així va deixar de molestar a la Bruna. I la veritat és que sigui pel que sigui, la Bruna no ha tornat a parlar d’aquesta noia.  Esperem que segueixi així!