En Feliu 9 mesos

3 de març de 2015

En Feliu aviat farà els 10 mesos. Just quan ha complert els 9 mesos, ha començat a gatejar. En Feliu sempre s'ha aguantat assegut, de fet des de molt petit, però li ha costat molt aixecar-se de terra i moure's estirat. Si cau i queda estirat s'empipa i vol que l'asseguis. En tot cas, des de la posició d'assegut, va començar movent el tronc i estirant-lo al màxim per arribar al que volia. Després va començar a posar a tirar-se endavant posant el pes sobre els peus. Quan era aquesta etapa, era divertit perquè quan s'estirava massa, quedava estirat i l'havíem de tornar a asseure. I quan ha fet els 9 mesos, el tiu, ja es posa sobre les cames en posició de gateig i es desplaça perfectament. A dia d'avui, tenim problemes per aturar-lo. Va on vol sense problemes!!! Sobretot li agrada anar cap on hi ha algun lloc per aixecar-se dret i/o la Bruna jugant ( li encanta llepar tot el que té ella ) i és clar ella s'empipa.

En Feliu, té un caràcter tranquil, però fort. Quan vol una cosa, el fa enfadar molt que no pugui aconseguir-la i fa uns xisclets que sembla que l'estiguin escorxant. D'igual manera passa quan li prens alguna cosa que és perillosa o amb la que no pot jugar. Quan deixes en Feliu a terra, en 2 segons ja té alguna cosa a la ma. Li encanta remenar-ho tot. I és molt ràpid! Ja li diem que té les mans molt llargues. Amb la Bruna juguen molt. Ella de vegades no li vol deixar les juguines o l'hi pren les seves i el fa empipar, però en general, s'ho passen pipa. De jocs a en Feliu li encanta que el moguin, que li pugin a sobre, que el girin de cap per avall i que el remenin. També li agrada molt menjar-se el paper i qualsevol cosa que trobi per terra. Tots els contes que tenia la Bruna intactes, ja estan destrossats i alguns gairebé desfets de tant posar-los a la boca. Els pals i les coses llargues a en Feliu li encanten. Quan traiem l'escombra o alguna joguina amb un pal, ell la busca desesperadament.

A la boca ja hi té tres dents a baix i dues ( una mica separades i ben grosses ) a dalt. Des que pot mossegar que ho fa amb tot el que pot. Ja no li podem posar els dits a la boca per treure-li el que s'hi posa que no toca. I algun cop ha mossegat el pit de la mare. Però a banda d'això, endrapa quantitats inhumanes ( en comparació amb la Bruna ). En Feliu ha començat a introduir sòlids fa uns mesos, i des que ha començat que ha menjat una pila a cada àpat. De vegades fa rots de super-tip, i segueix menjant. A més a molta velocitat. Podem dir que és un nano de bon menjar. De moment li agrada tot, però el que li agrada més són els cereals que li donem al matí, i rosegar palitos. Sap beure amb la cantimplora però quan li acostem un got el deixa ple de substàncies alimentícies.

En Feliu és molt proper, li agrada molt mirar a la gent i fa uns dies que ja saluda i tot, quan diem adéu. Creiem que ja entèn algunes coses. I de fet també sap dir algunes coses. Quan repeteix "ma - ma - ma" vol dir que vol la mama. Quan repeteix "pa pa pa" vol el papa. Quan diu " a gu gu gu" és que vol alguna cosa. I sobretot li encanta cridar. Fa un xisclet com un periquito i molt fort. S'emociona amb facilitat i riu molt. Sobretot riu amb la Bruna que s'encomanen aquest bon rotllo. Tot i això, està en aquella etapa de mamitis, però bastant lleugera. Quan l'agafa algú que no sigui el papa o la mama o la Bruna, es posa a plorar com un vellac. Plora molt. Qüestió de temps que li passi ;)

I finalment el dormir... bé, seguim igual. Tot i que hem descobert que si dorm més de dies, llavors e nits també dorm una mica més "seguit". En Feliu de dia dorm al cotxet. Igual que quan era petit, però amb la diferència que ara prefereix estar-se assegut i mirar a fora. A la nit, la Mònica se'l penja a la Boba ( si no el pot adormir al pit ) i després el portem a dormir al seu llit. I allà dorm entre 2 i 3 hores durant tota la nit. La Mònica va realment cansada, pobre, però tots sabem que això és qüestió de temps que decanti i millori. Ara estem començant a pensar a comprar-li un llit més gros i portar-lo a dormir a l'habitació amb la Bruna ja que al que està actualment gairebé no hi cap.