Primer sopar fora d'en Feliu

Avui dia 7 de juny hem sortit a passejar a les 6 de la tarda, a veure coses d'inund'Art, i la Bruna i en Feliu s'han adormit al cotxe. Quan ens disposàvem a tornar a casa (sobre les 8.15), la Bruna s'ha despertat amb molta gana!!! Així q hem decidit sopar al bell mig de la Rambla!!! Una hamburguesa sense gluten!!! Viscaaa!!!
És la primera farra amb d'en Feliu amb només 19 dies de vida!!!
Sincerament, jo em sento una mica malament... Però de fet ell està taaaaan tranquil dormint al cotxet!!! Almenys aquí s'hi està més fresc que a casa! (És un bon autoconsol...)

Ens girem!!

No fa la croqueta ( seria massa!!!) però en Feliu ja sap moure's de panxa amunt a costat i al revés. Ho fa des q té un mes justet justet! Aquest noi és un campió!!!!

En Feliu ja riu!

Fa dies que en Feliu fa riallada! Curteta, q no tenim temps de gravar-lo, però ho fa sovint! No va ser només cosa d'un dia. El primer cop va ser Divendres, dia 11 de juliol de 2014. També fa dies (una setmana o més) que fa sorollets: ga ga gu gu. Parla, a la seva manera...

El primer somriure i el cordó

Tot el mateix dia!!! Avui dia 1 de juny, primer somriure a la fira del conte i el cordó a la nit a casa!!!

L'escoleta

Ja fa uns mesos (des del setembre), que la Bruna va cada dia a l'escoleta La Petita Vall que hem muntat a les antigues escoles de Sant Daniel. Hi va cada dia de les 9 aprox fins a 2/4 de 3. L'educadora és la Núria Puigdevall amb qui hi té una relació fantàstica!!! I només són dos nens: ella i en Grau, 11 mesos més petit.

Està basada en les pedagogies Pickler i Waldorf i n'estem molt contents!!! Aprenem molt!!! I el més important, que la Bruna hi va molt i molt contenta!!!

Ara (febrer 2014) comencen dos nens nous: l'Aniol i l'Emma, tots dos de l'edat d'en Grau més o menys...

Pooo

Des de fa uns dies a la Bruna se li ha despertat la por a les coses. No sabem si és que ara té por i abans no en tenia o bé que ha aprés el concepte de por i per això ara ho expressa. El que sí succeeix és que de sobte, tot li fa por. Li fa por, la foscor, li fa por els sons forts, el rellotge, els petards... fins i tot la nina que el tió li ha cagat i que a la Mònica li fa tanta il·lusió. El tió li va cagar una nina nenuco d'aquestes que tanquen els ulls i quan els va tancar per primer cop, va dir po, i no l'ha volgut veure més. També li va cagar un gatet mecànic que camina, i quan camina també li fa por. De fet tot allò que es mou i que no és "animal" li fa por. Aquesta fase, està durant uns quants dies. Nosaltres li anem dient que potser a ella sí que li fa por però que a nosaltres no ens en fa, i sembla que cada cop li va passant més. Entenem que és una etapa de la seva evolució.  Jo ( Albert ) li vaig ensenyar un dia que quan tingui por, faci un moviment amb el cap tancant els ulls, i es veu que li va quedar i ara sempre ho fa. Quan té por, diu pooo i fa aquest moviment. Just després, però, segueix fent-li por :P

Anem a dormir

Des de fa uns mesos, la Bruna va a dormir amb mi ( el papa ). Al principi a la nostra habitació i ara últimament a la seva. Al principi, la Bruna s'estirava al seu llit, just al costat del nostre, i jo al nostre mentre li cantava alguna nana i ella fent-se la pipa, s'acabava adormint. Un bon dia, per culpa d'una infecció a la boca, va deixar de fer-se la pipa. Amb una setmana se li va curar. I després ja no s'ha tornat a fer la pipa per dormir. La veritat és que va ser una bona sorpresa per a mi ja que havent-se-la fet des que havia nascut, no m'hauria imaginat mai la Bruna adormint-se sense el dit. I ves per on, així va ser.

Uns dies més tard, vam muntar el llit a la seva habitació i teníem els dos. Una nit ( que jo no hi era ) la Mònica va preguntar-li on volia dormir i la Bruna va escollir la nova habitació. I allà la va posar a dormir. Les nits següents, la hi vaig portar jo, i ja no li feia tanta gràcia dormir a la seva. De fet els dies següents sempre demanava anar a la nostra i algun dia li vaig portar. Això sí, a partir dels dies que dorm a la seva habitació, sempre vol anar a dormir amb la nina ( la negreta que ha portar sempre a sobre ) i moltes vegades en Mic i/o el seu gatet de peluix. Quan va a dormir amb tots tres, fa molta gràcia ja que gairebé ni els pot abraçar.

El mètode de dormir és el següent. Estem al menjador, ella sopa i després fa un biberó de cereals que li dóna la Mònica. Llavors jo l'agafo a coll i me l'emporto a l'habitació amb la nina, en mic i el gatet. L'estiro al llit, i ella ja espera que l'acotxi. L'acotxo ben arrapadeta i amb la Nina, en Mic i el gatet em demana que li llegeixi un conte. Amb la Mònica sempre li hem explicat el d'en Patufet, però des que està a la nova habitació que els llegeixo d'un llibre de contes que vam comprar. Sempre li llegeixo el del barret i la família pit-roig i algun altre per tancar la lectura. Llavors li dic que tancaré el llum i que ella dormirà i així és. Jo tanco el llum i ella intenta adormir-se. Com que ha començat l'època de la por, de vegades em demana la mà o bé que li faci carícies. Jo n'hi faig tanta estona com faci falta fins que s'ha adormit del tot. I després, surto de l'habitació deixant-la dormir. Alguna vegada es desperta just abans que hagi sortit i em crida. I jo hi torno i li dic que és hora de dormir i li faig una carícia i ella es queda adormida un altre cop.