Pooo

Des de fa uns dies a la Bruna se li ha despertat la por a les coses. No sabem si és que ara té por i abans no en tenia o bé que ha aprés el concepte de por i per això ara ho expressa. El que sí succeeix és que de sobte, tot li fa por. Li fa por, la foscor, li fa por els sons forts, el rellotge, els petards... fins i tot la nina que el tió li ha cagat i que a la Mònica li fa tanta il·lusió. El tió li va cagar una nina nenuco d'aquestes que tanquen els ulls i quan els va tancar per primer cop, va dir po, i no l'ha volgut veure més. També li va cagar un gatet mecànic que camina, i quan camina també li fa por. De fet tot allò que es mou i que no és "animal" li fa por. Aquesta fase, està durant uns quants dies. Nosaltres li anem dient que potser a ella sí que li fa por però que a nosaltres no ens en fa, i sembla que cada cop li va passant més. Entenem que és una etapa de la seva evolució.  Jo ( Albert ) li vaig ensenyar un dia que quan tingui por, faci un moviment amb el cap tancant els ulls, i es veu que li va quedar i ara sempre ho fa. Quan té por, diu pooo i fa aquest moviment. Just després, però, segueix fent-li por :P