diumenge, 24 de novembre del 2013

Ja no fem teta!!

La Bruna ha fet pit fins gairebé els 19 mesos. Fins als 15 mesos més o menys (estiu 2013), fèiem pit una mica a demanda, ja que la Bruna no és nena de demanar pit a totes hores. Ella sola ha anat regulant les tomes, llargues i ben espaiades. Durant l'estiu, fèiem unes 4 tomes diàries: matí, migdia, tarda i nit, abans d'anar a dormir. La toma de la mitjanit, es sol despertar una vegada sobre les 4, l'hem anat substituint a poc a poc pel biberó. Durant els mesos de setembre i octubre hem anat reduint les tomes, de manera que a finals d'octubre ja només fa la d'abans d'anar a dormir. La intenció era deixar el pit a principis d'any més o menys, però la primera setmana de novembre ha agafat una infecció a la boca que no li permetia mamar, i li ha durat prop de 10 dies!!! De manera que, sense esperar-nos-ho, hem destetat. Jo estic molt contenta del procés!!! Ha anat molt bé!! Suau, fàcil, gens traumàtic... Només ha plorat algun dia per voler teta quan veia altres nens amics nostres que en fèien: en Lluc, en concret. Però la queixa li va durar molt poc! Jo li vaig oferir teta o un iogurt, i va triar el iogurt! Jo penso que el procés ha anat molt bé! Espero que la Bruna també ho hagi viscut així d'amable!!! Jo tinc la sensació que sí, però amb nens tan petits no sé si se'n pot estar segur...

Amb aquesta infecció, pobreta, ho ha passat malament, i també ha deixat de fer la pipa! Nosaltres pensàvem que hi tornaria, però ja porta un mes i no hi ha tornat. Ara tenim una nina que va amb ella a totes hores. Deduïm que l'utilitza d'objecte transicional, entre el pit i la pipa... Veurem com evoluciona!?!?!

Novament estem taaaaan contents i feliços de la nostra Bruna!!! Ens ho posa tot tan fàcil i ho fa tot tan bonic i divertit!!!!!

dissabte, 9 de novembre del 2013

Fires 2013

A la Bruna li han encantat els "caballitus"!!! Hi ha pujat tota sola i no li feien gens de por!! És de les que no en volia baixar!! Ens ha fet molta gràcia!! Hi hem anat dos dies: el primer amb la família Aymerich, i el segon amb en Lluc, en Quim i la Marta ( en Tut, en Pim i la Taaaaata en llenguatge Bruna).

dijous, 4 de juliol del 2013

En mic i el tricicle

29 de juny de 2013

A la Bruna li encanta en Mic. Allà on anem, quan en veu un, l'arraplega i se l'emporta. Fa tant temps que li agrada que hem parat al Zeppelin i n'hi hem comprat un. I quina alegria!! No el deixa en cap moment!!! Des que el té que se l'emporta a tot arreu. Al Zeppelin també hem comprat el típic tricicle de pedals amb un volant pels pares. I també s'ho passa pipa portant-lo. Però li agrada més apretar-lo amb en Mic a sobre que anar-hi ella. Vam pensar que seria fàcil anar pels llocs sense el cotxet i anant amb el tricicle i així ha estat. Un cop a casa, l'hem hagut de tancar a l'habitació que no el vegi perquè sinó tota l'estona vol anar-hi i a casa no hi cabem!!!!

dijous, 20 de juny del 2013

Noves habilitats

20 de juny de 2013

Aquests dies la Bruna ha començat a tenir noves habilitats. Per començar ja sap dir més o menys iaia, avi, papa i mama, aquí, allà i sí. I amb el cap també sap dir que no. S'expressa molt bé. A més ha començat a ser conscient del seu cos i ja sap baixar del llit, pujar i baixar escales, i intenta fer una cosa molt divertida que és Saltar!!! Intenta saltar però no en sap i només mou el cos. Com quan fas snow i et sembla que has fet una proesa però en realitat no t'has mogut de terra. I també hem vist que li agrada fer voltes sobre ella mateixa, marejar-se i caure a terra. I després hi torna i hi torna!!!

La Bruna és molt divertida!!! Ens imita en tot el que fem. Estem molt orgullosos de com avança!!!

dissabte, 15 de juny del 2013

Problemes per dormir

15 de juny de 2013

El cap de setmana del 8 al 9, la Bruna es va quedar a dormir amb els avis a Sant Narcís. Nosaltres teníem un casament i no hi volien nens. Amb els avis va anar bé, però tota la setmana següent nosaltres la portàvem a dormir i no s'hi quedava. Quan estava gairebé adormida, es despertava i vinga de festa fins les tantes amb plors i queixes. Tota la setmana següent ha estat així. Pel carrer ens hem trobat la Nat i resulta que a la seva neboda també li va passar una cosa similar, però en el seu cas no volia ni dormir la migdiada. Per sort, la Bruna, amb mi, sí que la dormia. I ens va comentar que la solcuió va ser donar-li  un nino. I dit i fet, ella mateixa es va oferir i li va fer en Rossito, un nino semblant als ossos amorosos de ganxet molt xulo i amb olor a vainilla. I ja sigui per en Rossito o perquè al cap d'una setmana ja s'havia tornat a acostumar, la Bruna va deixar de fer el ronso i va tornar a dormir bé.