15 de juny de 2013
El cap de setmana del 8 al 9, la Bruna es va quedar a dormir amb els avis a Sant Narcís. Nosaltres teníem un casament i no hi volien nens. Amb els avis va anar bé, però tota la setmana següent nosaltres la portàvem a dormir i no s'hi quedava. Quan estava gairebé adormida, es despertava i vinga de festa fins les tantes amb plors i queixes. Tota la setmana següent ha estat així. Pel carrer ens hem trobat la Nat i resulta que a la seva neboda també li va passar una cosa similar, però en el seu cas no volia ni dormir la migdiada. Per sort, la Bruna, amb mi, sí que la dormia. I ens va comentar que la solcuió va ser donar-li un nino. I dit i fet, ella mateixa es va oferir i li va fer en Rossito, un nino semblant als ossos amorosos de ganxet molt xulo i amb olor a vainilla. I ja sigui per en Rossito o perquè al cap d'una setmana ja s'havia tornat a acostumar, la Bruna va deixar de fer el ronso i va tornar a dormir bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada