Una estona d'observació!

(Dissabte 28 de març de 2015)
Avui l'Albert no hi era i els nens i jo hem passat la tarda a Sarrià, a cals avis. La Bruna i jo hem jugat força estona a fora collint floretes i saltant al llit elàstic. Però cap a quarts de set s'ha despertat en Feliu i jo he entrat. Com que l'Aniol i en Manel eren a fora jugant a bàsquet ella ha preferit quedar-se a fora. Ha estat tàcit. Ningú ha preguntat i ella ha decidit amb els fets. Jo l'he anat observant. S'ha estat més de mitja vora asseguda a terra, al costat de la gespa, jugant amb l'herba i les pedres i obsevant amb molta atenció el joc de l'Aniol i d'en Manel. Ben quieta i sense dir res, com si volgués passar desaparcebuda. Al.lucinant!!!
Quan ells han entrat jo he sortit i ella desseguida m'ha demanat jugar a bàsquet: suposo que reproduïa el que havia observat perquè ha encertat més d'una pilota, i em donava instruccions de com havia de jugar!!! Ens ho hem passat molt bé totes dues jugant a pilota!!!!!

La Bruna ja té 2 anys i mig!

19 d'octubre de 2014

La Bruna ha complert els dos anys i mig. I he de dir que durant aquest mig any, ha evolucionat a marxes forçades.

PARLA I LLENGUATGE

Per una banda, el llenguatge. Ha passat de no dir gairebé res abans dels dos anys a fer frases amb un sentit semàntic i construccions sintàctiques molt elaborades. La Núria abans de fer dos anys va començar a anotar les paraules que deia a l'escoleta. Era bonic tenir-les recollides, però de seguida va parar de fer-ho perquè la Bruna cada dia en deia de noves, i a més les deia molt bé. Quan la Bruna va fer els 2 anys i un mes, ja parlava molt bé. Se li entenia gairebé tot el que deia i feia frases amb tota la forma que ha de tenir una oració. Fins i tot feia condicionals i frases subordinades. A data d’avui, s’expressa amb total comoditat i claredat. Encara hi ha algunes paraules que no acaba de pronunciar bé, com per exemple, li costa molt dir la RR o la L.

A més de tenir una capacitat lingüística alta, també té molta memòria per recordar lletres. El primer cop que vam aprendre una cançó que li havia ensenyat la Núria a l’Escoleta, va ser quan tenia un any i mig i a mig dinar va començar a dir “mare terra” i a fer uns gestos amb les mans. Des d’aquell moment fins avui ha plogut molt i l’altre dia, ens va ensenyar una cançó sencera. La d’anirem a París a cavall d’un mosquit. Li agrada molt cantar i ballar i s’enfada molt si no fas els moviments que toquen quan estàs cantant i executant una cançó. Quan li cantes i no fas el mateix que la Núria, et diu, “No així no, així” i llavors ella ( si ho sap fer ) t’ho ensenya... però no s’acaba d’entendre massa.

DORMIR

La Bruna fa molt temps que dorm bé. Una mitjana de 10 hores nocturnes i no li dóna la gana de fer migdiada. Només dorm durant el dia si anem amb cotxe ( de vegades ella mateixa ho demana, “vull fer un volt i dormir al cotxe” ). Diuen que els nens haurien de dormir-ne entre 12 i 14, així que va una mica cansada. De fet els dies que dorm menys, fa unes fantàstiques ulleres, però això no li provoca ni mal humor ni mostra signes de cansament. Ha sortit a la família. Tot i això, per algun motiu que no sabem, no vol anar a dormir. Encara que estigui cansada. A l’escoleta per exemple, tots dormen i ella només “descansa” no es vol adormir.

A la nit, habitualment jo la porto a dormir. Primer fa un bibi amb la Mònica, després canten la Lluna la Pruna i després va a peu o a coll a l’habitació i puja sola al llit ( saltant sobre la butaca ) i ja s’estira. Llavors jo li pregunto si vol una cançó, una història o un conte. I ha anat passant per les diferents etapes. Al principi volia una cançó ( les nenes maques o la lluna la pruna ). Després cap als 2 anys i 3 mesos volia històries i jo me n’inventava una de diferent cada nit i la feia participar preguntant-li com es deien els personatges. Ella sempre deia que el personatge protagonista es deia Pau. Últimament, vol que li llegeixi contes. Però no contes normals, sinó llibres que tenim per cantar cançons o un de Sant Jordi que és desplegable ( 3D ). Li encanta que li llegeixi el llibre de Sant Jordi. Després li dic que apagaré el llum i la Bruna dormirà. I ella ja s’estira i s’espera. Apago el llum i quan està tot apagat, sempre hi ha alguna última demanda. O té set, o caca, o vol fer una abraçada a en Feliu o vol alguna nina que no té al llit, per estirar una mica més el dia. Després em demana la mà i s’adorm mentre li dono. Quan s’ha adormit, marxo i segueix dormint.

A les nits, l’únic problema que hi ha és si es desperta a mitja nit. Sovint demana un bibi i li porto, se’l beu i segueix dormint. Però si quan li porto es desvetlla, llavors ja no vol tornar a dormir. Diu que no té son i vol venir al menjador. I doncs alguna nit, hem passat la matinada al menjador passant l’estona. Habitualment quan venim al menjador, s’acaba adormint al meu costat al sofà.

ÀPATS

La Bruna no és una nena de menjar massa. Li encanten la pasta, la nocilla, la xocolata i tot el que pugui ser dolç de l’esmorzar. Sempre s’empassa un bibi quan s’aixeca i un abans d’anar a dormir. Si tu menges, ella en vol. Per exemple, la fruita la menja quan jo en menjo... però no n’acostuma a menjar tota sola. Habitualment, fa un bibi al matí, un iogurt a mig matí i panses i pinyons, dina a l’escoleta i després torna a dinar una mica del que mengem nosaltres. A la tarda menja palitos i de vegades algun altre iogurt i llavors sopa alguna cosa suau. Truita, una mica de pa amb oli, etc.

ACTIVITAT FÍSICA

Des dels dos anys, que té bastanta habilitat amb les mans. Té una motricitat fina molt elevada. Pot manipular amb precisió. Tot i això, hi ha procediments que els ha de repetir moltes vegades fins que se’n surt. Cap als dos anys va començar a saltar i ara que en té dos i mig, ja es vesteix sola. És capaç de posar-se els mitjons, les sabates i els pantalons tota sola. La camiseta li costa més i només entra el cap. Li encanta córrer i ho fa tot el dia. Es cansa molt poc, té molta resistència. Molt sovint, també li agrada enfilar-se a llocs perillosos i ensenyar-me com ho fa. S’enfila a les baranes i després vol fer “un dos i tres” que s’ignifica que vol saltar agafant-li les mans. La Bruna ja és àgil per repetir moviments que fem nosaltres, ens pot imitar amb facilitat, cosa que fa uns mesos no podia fer. Té bastanta força i és molt robusta. Tot i això, quan algú la pica o li prenen les coses, no sap massa què fer perquè no és de tornar-s’hi. Busca la solució en un adult que li ensenyi què ha de fer per solucionar-ho. Més endavant ja s’espavilarà per si sola.

ESCOLETA

A l’escoleta és la reina. Tots els altres nens la volen i juguen amb ella. I ella està molt contenta d’anar-hi. Només hi ha una altra nena, la Emma. Els altres són l’Aniol, en Grau, en Cesc, en Gil, en Martí. La Bruna ocupa la posició de segona de mando. A la dreta de la Núria. I indica als nens com s’han de comportar o què han de fer. No vol dormir cap dia, s’està sempre estirada al llit “descansant” i al cap d’una hora s’aixeca com els altres i apa, a jugar.

PERSONALITAT

Veiem que la Bruna, és d’un caràcter més aviat analitzador. Li agrada molt mirar abans d’interactuar. Primer observa a tothom, i després si veu que s’hi pot acostar ho fa. Ara de parlar, parla molt. Ja amb dos anys i mig busca maneres indirectes d’aconseguir coses. Per exemple, demana per anar a la falda quan en realitat vol anar a terra i un cop hi és llavors demana el que volia realment. Amb en Feliu es porten molt bé. No ha tingut gelós com tothom diu. Però sí que vol fe el mateix que ell, és clar. Si en Feliu fa pipu, ella també. Si en Feliu menja aixefat, ella també. Però el cuida molt com una mama. I s’enfada quan li diem que nosaltres cuidem en Feliu, que ella només ho pot fer si nosaltres li deixem. És una nena molt cuidadora i propera.  Li agrada molt jugar sola i que no la molestin. Es fixa molt amb el que fa i és capaç de fer tasques complexes. S’explica amb molta facilitat i ja utilitza tot tipus de verbs, temps verbals, adjectius i expressions orals.  La Bruna és del morro fort. Sap què vol i quan ho vol i així ho expressa. Si cal insisteix fins que ho aconsegueix tot i que també és raonable. Si li expliques correctament i li ofereixes alternatives, sovint es decanta per aconseguir un succedanis.  Com he dit abans, és una nena que no vol el conflicte, però sap defensar-se. Si l’empipen massa, aparta els altres amb el braç, sense empènyer però amb força i si insisteixen, els fa fora amb empentes. Abans d’arribar-hi però l’han de forçar molt. És pacífica i si la piquen no sap com reaccionar. Busca el suport de l’adult.

FANTASMES

Des que tenia un any i mig, que la Bruna sovint veia una noia per la casa. Al principi no en vam fer gaire cas, ja que els nens sovint s’inventen coses, és clar. Però quan va tenir més de dos anys i sabia descriure el que passava, també veia aquella noia i va començar a dir que es deia Montse i que tenia els cabells blaus. Sovint estava asseguda a la trona, es girava i assenyalant la cuina deia, mira la Montse. Llavors anàvem allà on havia de ser i ella deia ara és allà ( al final de passadís ) i al final del passadís quan hi érem, deia que ja no hi era. Tot molt curiós. Més endavant cap als 2 anys i mig, va algun dia s’espantava perquè deia que la Montse la perseguia. Fins que un dia va espantar-se i va voler que l’agaféssim a coll perquè venia la Montse. Aquí vam mirar-nos-ho diferent. Que vegi coses és diferent a què aquestes coses l’espantin. Va venir una noia a fer una visita per treure de casa les males ànimes que espanten a la Bruna. La noia es deia Sònia i va venir i va parlar amb la tal Montse. Es veu que tenia una filla que tenia 4 anys i que l’havia perdut. I com que la Bruna és petita, doncs la confonia per la seva filla. Total, que la Sònia va enviar la Montse a casa seva i així va deixar de molestar a la Bruna. I la veritat és que sigui pel que sigui, la Bruna no ha tornat a parlar d’aquesta noia.  Esperem que segueixi així!

En Feliu 9 mesos

3 de març de 2015

En Feliu aviat farà els 10 mesos. Just quan ha complert els 9 mesos, ha començat a gatejar. En Feliu sempre s'ha aguantat assegut, de fet des de molt petit, però li ha costat molt aixecar-se de terra i moure's estirat. Si cau i queda estirat s'empipa i vol que l'asseguis. En tot cas, des de la posició d'assegut, va començar movent el tronc i estirant-lo al màxim per arribar al que volia. Després va començar a posar a tirar-se endavant posant el pes sobre els peus. Quan era aquesta etapa, era divertit perquè quan s'estirava massa, quedava estirat i l'havíem de tornar a asseure. I quan ha fet els 9 mesos, el tiu, ja es posa sobre les cames en posició de gateig i es desplaça perfectament. A dia d'avui, tenim problemes per aturar-lo. Va on vol sense problemes!!! Sobretot li agrada anar cap on hi ha algun lloc per aixecar-se dret i/o la Bruna jugant ( li encanta llepar tot el que té ella ) i és clar ella s'empipa.

En Feliu, té un caràcter tranquil, però fort. Quan vol una cosa, el fa enfadar molt que no pugui aconseguir-la i fa uns xisclets que sembla que l'estiguin escorxant. D'igual manera passa quan li prens alguna cosa que és perillosa o amb la que no pot jugar. Quan deixes en Feliu a terra, en 2 segons ja té alguna cosa a la ma. Li encanta remenar-ho tot. I és molt ràpid! Ja li diem que té les mans molt llargues. Amb la Bruna juguen molt. Ella de vegades no li vol deixar les juguines o l'hi pren les seves i el fa empipar, però en general, s'ho passen pipa. De jocs a en Feliu li encanta que el moguin, que li pugin a sobre, que el girin de cap per avall i que el remenin. També li agrada molt menjar-se el paper i qualsevol cosa que trobi per terra. Tots els contes que tenia la Bruna intactes, ja estan destrossats i alguns gairebé desfets de tant posar-los a la boca. Els pals i les coses llargues a en Feliu li encanten. Quan traiem l'escombra o alguna joguina amb un pal, ell la busca desesperadament.

A la boca ja hi té tres dents a baix i dues ( una mica separades i ben grosses ) a dalt. Des que pot mossegar que ho fa amb tot el que pot. Ja no li podem posar els dits a la boca per treure-li el que s'hi posa que no toca. I algun cop ha mossegat el pit de la mare. Però a banda d'això, endrapa quantitats inhumanes ( en comparació amb la Bruna ). En Feliu ha començat a introduir sòlids fa uns mesos, i des que ha començat que ha menjat una pila a cada àpat. De vegades fa rots de super-tip, i segueix menjant. A més a molta velocitat. Podem dir que és un nano de bon menjar. De moment li agrada tot, però el que li agrada més són els cereals que li donem al matí, i rosegar palitos. Sap beure amb la cantimplora però quan li acostem un got el deixa ple de substàncies alimentícies.

En Feliu és molt proper, li agrada molt mirar a la gent i fa uns dies que ja saluda i tot, quan diem adéu. Creiem que ja entèn algunes coses. I de fet també sap dir algunes coses. Quan repeteix "ma - ma - ma" vol dir que vol la mama. Quan repeteix "pa pa pa" vol el papa. Quan diu " a gu gu gu" és que vol alguna cosa. I sobretot li encanta cridar. Fa un xisclet com un periquito i molt fort. S'emociona amb facilitat i riu molt. Sobretot riu amb la Bruna que s'encomanen aquest bon rotllo. Tot i això, està en aquella etapa de mamitis, però bastant lleugera. Quan l'agafa algú que no sigui el papa o la mama o la Bruna, es posa a plorar com un vellac. Plora molt. Qüestió de temps que li passi ;)

I finalment el dormir... bé, seguim igual. Tot i que hem descobert que si dorm més de dies, llavors e nits també dorm una mica més "seguit". En Feliu de dia dorm al cotxet. Igual que quan era petit, però amb la diferència que ara prefereix estar-se assegut i mirar a fora. A la nit, la Mònica se'l penja a la Boba ( si no el pot adormir al pit ) i després el portem a dormir al seu llit. I allà dorm entre 2 i 3 hores durant tota la nit. La Mònica va realment cansada, pobre, però tots sabem que això és qüestió de temps que decanti i millori. Ara estem començant a pensar a comprar-li un llit més gros i portar-lo a dormir a l'habitació amb la Bruna ja que al que està actualment gairebé no hi cap.

Ball manetes!

El 26 de gener ja piquem de mans!!!

El dia 28 de gener, també comença a fer els seus primers moviments amb el cul. Estem tots al menjador i en Feliu, sap posar-se sobre una cama i tornar enrrera. Tot des de la posició assegut. Està molt orgullós de poder-ho fer...  

La dent de dalt ja despunta!!

Just el dia que fa vuit mesos

Segona bronquitis

El dissabte 13 de desembre has començat a estossegar i jo ja tremolo. El diumenge no et trec els ulls de sobre i gairebé no sortim de casa.
Al vespre et noto més tapat i amb la respiració ràpida i anem a urgències. Bronquitis lleu. Ventolín cada 6 hores i el dilluns amb la teva pediatra, la dra. Sánchez del CAP Sta. Clara. Ella opina que seguim amb el ventolin cada 6h i si la febre persisteix q hi anem el dimecres. Tens poca febre: 37,5.
El dimarts a la tarda puges a 38,5 i jo m'esvero i et porto al CAP de Sarrià pq al nostre no hi ha pediatre i no em fa gràcia tornar al Trueta. No res, ventolín i paciència. El Dr. Prat però, apunta que potser et podríem donar antibiòtic.

Quan arribem a casa la febre t'ha baixat a 37 sense fer res, així q decidim esperar a que et vegi la teva dra. El dimecres no em penso moure de casa, a veure si fas net... Ens llevem i oh! La Bruna també té febreta! Doncs res, avui vindrà la iaia a donar un cop de mà i ens quedarem a casa tot el dia. El dia el passes molt bé, ja no tens febre, o molt poqueta, i sobre les 9 t'adorms. Bé!!! Sembla que això ja remet...? Però encara és aviat i a les 12 et despertes i et costa respirar. Tornem al ventolin i ens aixequem i passegem i dorms 20 minuts i et tornes a despertar i anar fent. A les 4h tornes a tenir la respiració ràpida i tornem al Trueta. Estàs bé, però farem una mascareta per acabar de recuperar. I cap a casa.

El dijous és una marató i tu ets un valent!!! Al matí anem a Banyoles a la clínica de respiració: et fan un bany de vapor i una neteja de nas i ens recomana que et netegem el nas dos cops al dia pq puguis respirar bé. Sembla que ja no tens mocs als bronquis però com que estàs tan tapat no entra prou aire pel nas i per això necessites el ventolin. Sortint d'allà tenim hora al CAP. La Dra. Sánchez ens diu que seguim amb ventolin cada 6 hores i si no aguantes cada 4h. És un procés víric i ha de fer el seu procés: anar fent ventolins i aguantar fins a 8-10 dies. Si dura més o et puja molt la febre (38,5), que hi anem.

La tarda la passes bé, amb ventolin cada 4h, però jo estic espantada (sobretot) i cansada de no dormir. Ara són les 12h de la nit. Tu dorms al cotxet i jo avui dormiré al sofà, així no he de fer tants viatges i em va més bé per donar-te el ventolin.
Avui tot just ha fet cinc dies. Segons la dra. ja estem en uns dies d'estabilització i ha de començar a anar de baixa. Com desitjo que tingui raó!!!!!

Cal dir que tu ets molt valent i molt pacient i et mostres pacient, tot i que espantat, quan t'examinen. Ets un crack!!!!

Bronquitis

El dissabte 22 de novembre a la matinada, sobre les 6h, et vas despertar i estaves neguitós. Estaves una mica costipat i em vaig adonar que respiraves molt ràpid. Vaig despertar a l'Albert ja amb la decisió d'anar cap a l'hospital. Pobre papa!! Ben adormit, no podia saber què estava passant però va ser un intendent perfecte per ajudar a agafar trastos, calmar-te una miqueta i pujar-te al cotxe. Et porto jo que tinc la teta!!! De Sant Daniel al Trueta en cinc minuts!! He fet rallie amb la Dokker!!!!
Allà et fan tres mascaretes perquè has arribat força baix de saturació d'oxigen en sang i estilsona. No tens febre, només bronquiolitis.
No res! Ets un valent i el diumenge 23 ja estàs a tope en un dinar familiar a casa del tiet Jordi!

Tot plegat un bon espant!

La primera dent!!!

El dia 6/12/14 (6 mesos i mig) he notat que rascava el dit quan li passava x la boca: és una denteta!!! És la de baix a la dreta... I ja comença a rascar la fruita, el pa... Poc a poquet començarà a menjar trossos segur!! Perquè de moment el triturat no li agrada gens!!! Ni fruita ni verdura. En canvi el menjar a trossos (rosegar una poma o un tros de pa) li encanta!!!

Aixecant el cul!

Ja fa dies que en Feliu fa la croqueta de panxa amunt a panxa avall! Des dels 4 mesos més o menys... La setmana passada (5, 5mesos justos) va acabar de fer la volta i tornar-se posar panxa amunt.
I avui (10 de novembre), ha aixecat molt el cul amb una voluntat claríssima de voler-se desplaçar... Quin crack el nostre Feliu!!!!

En Feliu 5 mesos

19 d'octubre de 2014

En Feliu ja té cinc mesos, bé, de fet avui els fa i últimament està fent canvis i avenços molt interessants. Ja gairebé s'aguanta assegut. Li encanta que el posis en posició vertical i ell llavors va movent les cames i es deixa caure. Amb la Bruna juguen a fer-ho tots dos de costat al sofà. Quan el posem a la seva trona, també intenta incorporar-se, però com que està lligat li és més complicat.
També, es troba els peus, i sap agafar coses amb les mans, encara amb una mica de dificultat, però sempre agafa alló que vol ( mentre hi arribi sense moure el tronc, és clar! ) . Li agrada molt agafar coses i posar-se-les a la boca. Sobretot els cabells de la Mònica, que sempre els hi estira.

En Feliu és d'expressions sinceres i rialleres. De seguida riu a qualsevol persona que se li acosta i li diu alguna cosa.

En Feliu també aquests dies, es troba còmode girant-se i quedant-se de boca tarrossa.

Ara bé, a les nits, és una mica dramàtic últimament. De dia en Feliu té el següent sistema  de dormir. Se l'estira al cotxet, de costat, i se li posa un pipo i després li tampem el cap amb un llençol. Al cap de 30 segons ja està dormint. És automàtic i fa molta gràcia. Ara bé, com qeu s'ha acostumat a dormir així, a les nits quan és al nostre llit, no hi ha manera que dormi. Bé, sí que dorm, però es desperta cada hora o dues hores impossibilitant a la Mònica de fer un cicle de son complet. I no és que es desperti plorant, simplement obre els ulls i va fent sorollets, però és clar tenim la Bruna dormint a l'altra habitació i si ho sent, habitualment es desperta. I si la Bruna es desperta, llavors sí que és impossible tornar-la a dormir i hem de venir tots dos al menjador a passar l'estona. S'ha de dir que la Mònica, té una gran capacitat de resistència i aguanta les nits ( i sobretot els dies ) estòicament. Ja fa dies que només dorm 4 horetes i tallades, i tu, està com una rosa... petada, però una rosa al cap i a la fi.

Aquests dies, estem pensant de donar de menjar a en Feliu. Sempre que estem esmorzant o dinant, en Feliu s'ho mira amb una cara de passió increïble. I ens fa cosa tenir-lo allà assegut sense poder saber quin gust tenen les coses. Així que la Mònica avui li ha donat una mica de plàtan, aixefat. I si, tu, li ha agradat. No esperarem els 6 mesos de rigor amb lactància materna sencers. Ara a cada àpat que fem, li deixarem tastar una mica del que hi ha a veure què li sembla. Potser hi ha coses que li agradaran molt i no volem privar-li aquest gust... amb la seva mida... Als 4 mesos pesa, en Feliu, gairebé 9 Kg!!! Un nen tant gros, se l'ha d'alimentar bé. A banda d'això, també creiem que potser li estan sortint les dents. Fa un mes que baveja a punta i pala. Si l'aguantes sobre l'espatlla o sobre el braç, la saliva regalima fins al terra o et deixa la camiseta xopa. Evidentment la seva encara hi queda més de xopa i si t'agafa el dit, el primer que fa és posar-se'l a la boca i mossegar-lo. I renoi, no mossega pas fluix! Fot unes caixelades que per l'edat que té considero que són molt fortes. Sort que no té dents!

En definitiva, de moment, en Feliu és de molt bon portar. Rialler, alegre, i juganer. Li encanta mirar-se la Bruna. Sempre que la veu, li esclata un somriure... encara que de vegades se li acosti massa per fer-li petons i això ja no li agrada tant a ell. Si hi ha la Bruna, que el cuida com un rei, en Feliu està content.

Feliç cumple-mesos Feliu!

Paraules divertides!

Amb 2 anys i mig (octubre 2014), la Bruna ja parla del tot! Sembla una "nena gran"!
Encara queden algunes paraules que ens fan molta gràcia:
Batoiaies: estovalles
Batoió: tovalló
Batoioia: tovallola
Batoietes: tovalloletes
Acuiacai: cargol!!!

Agafo coses

Fa un parell de dies q agafa els objectes que li ensenyes!! Tarda una miqueta però s'hi fixa molt no erra el tiro! Notem també que li agrada tenir un drapet entre les mans i dormir amb el drap o un llençol a la cara.

Primer costipat d'en Feliu!

Ha durat només dos dies i una mica més, i les nits han estat molt lleus! Li ha costat més adormir-se cada cop q feia teta, però cap de les dues nits ens hem hagut d'aixecar ni res! És una dolçor aquest noi!!!! Divertit i tranquil com n'hi ha pocs!!!

En Feliu gairebé 3 mesos

Ja tinc mans!!!

Fa dies que en Feliu aixeca els punys i intenta controlar-los, tot i que sempre acaben a la boca, mirant "guenyo" just quan les dues mans s'acosten al nas!!
Avui és dia 5/8, i ja fa una setmana ben bona que s'ha vist les mans!!! Un campió en Feliu!!!!

Primer sopar fora d'en Feliu

Avui dia 7 de juny hem sortit a passejar a les 6 de la tarda, a veure coses d'inund'Art, i la Bruna i en Feliu s'han adormit al cotxe. Quan ens disposàvem a tornar a casa (sobre les 8.15), la Bruna s'ha despertat amb molta gana!!! Així q hem decidit sopar al bell mig de la Rambla!!! Una hamburguesa sense gluten!!! Viscaaa!!!
És la primera farra amb d'en Feliu amb només 19 dies de vida!!!
Sincerament, jo em sento una mica malament... Però de fet ell està taaaaan tranquil dormint al cotxet!!! Almenys aquí s'hi està més fresc que a casa! (És un bon autoconsol...)

Ens girem!!

No fa la croqueta ( seria massa!!!) però en Feliu ja sap moure's de panxa amunt a costat i al revés. Ho fa des q té un mes justet justet! Aquest noi és un campió!!!!

En Feliu ja riu!

Fa dies que en Feliu fa riallada! Curteta, q no tenim temps de gravar-lo, però ho fa sovint! No va ser només cosa d'un dia. El primer cop va ser Divendres, dia 11 de juliol de 2014. També fa dies (una setmana o més) que fa sorollets: ga ga gu gu. Parla, a la seva manera...

El primer somriure i el cordó

Tot el mateix dia!!! Avui dia 1 de juny, primer somriure a la fira del conte i el cordó a la nit a casa!!!

L'escoleta

Ja fa uns mesos (des del setembre), que la Bruna va cada dia a l'escoleta La Petita Vall que hem muntat a les antigues escoles de Sant Daniel. Hi va cada dia de les 9 aprox fins a 2/4 de 3. L'educadora és la Núria Puigdevall amb qui hi té una relació fantàstica!!! I només són dos nens: ella i en Grau, 11 mesos més petit.

Està basada en les pedagogies Pickler i Waldorf i n'estem molt contents!!! Aprenem molt!!! I el més important, que la Bruna hi va molt i molt contenta!!!

Ara (febrer 2014) comencen dos nens nous: l'Aniol i l'Emma, tots dos de l'edat d'en Grau més o menys...