En Feliu 5 mesos

19 d'octubre de 2014

En Feliu ja té cinc mesos, bé, de fet avui els fa i últimament està fent canvis i avenços molt interessants. Ja gairebé s'aguanta assegut. Li encanta que el posis en posició vertical i ell llavors va movent les cames i es deixa caure. Amb la Bruna juguen a fer-ho tots dos de costat al sofà. Quan el posem a la seva trona, també intenta incorporar-se, però com que està lligat li és més complicat.
També, es troba els peus, i sap agafar coses amb les mans, encara amb una mica de dificultat, però sempre agafa alló que vol ( mentre hi arribi sense moure el tronc, és clar! ) . Li agrada molt agafar coses i posar-se-les a la boca. Sobretot els cabells de la Mònica, que sempre els hi estira.

En Feliu és d'expressions sinceres i rialleres. De seguida riu a qualsevol persona que se li acosta i li diu alguna cosa.

En Feliu també aquests dies, es troba còmode girant-se i quedant-se de boca tarrossa.

Ara bé, a les nits, és una mica dramàtic últimament. De dia en Feliu té el següent sistema  de dormir. Se l'estira al cotxet, de costat, i se li posa un pipo i després li tampem el cap amb un llençol. Al cap de 30 segons ja està dormint. És automàtic i fa molta gràcia. Ara bé, com qeu s'ha acostumat a dormir així, a les nits quan és al nostre llit, no hi ha manera que dormi. Bé, sí que dorm, però es desperta cada hora o dues hores impossibilitant a la Mònica de fer un cicle de son complet. I no és que es desperti plorant, simplement obre els ulls i va fent sorollets, però és clar tenim la Bruna dormint a l'altra habitació i si ho sent, habitualment es desperta. I si la Bruna es desperta, llavors sí que és impossible tornar-la a dormir i hem de venir tots dos al menjador a passar l'estona. S'ha de dir que la Mònica, té una gran capacitat de resistència i aguanta les nits ( i sobretot els dies ) estòicament. Ja fa dies que només dorm 4 horetes i tallades, i tu, està com una rosa... petada, però una rosa al cap i a la fi.

Aquests dies, estem pensant de donar de menjar a en Feliu. Sempre que estem esmorzant o dinant, en Feliu s'ho mira amb una cara de passió increïble. I ens fa cosa tenir-lo allà assegut sense poder saber quin gust tenen les coses. Així que la Mònica avui li ha donat una mica de plàtan, aixefat. I si, tu, li ha agradat. No esperarem els 6 mesos de rigor amb lactància materna sencers. Ara a cada àpat que fem, li deixarem tastar una mica del que hi ha a veure què li sembla. Potser hi ha coses que li agradaran molt i no volem privar-li aquest gust... amb la seva mida... Als 4 mesos pesa, en Feliu, gairebé 9 Kg!!! Un nen tant gros, se l'ha d'alimentar bé. A banda d'això, també creiem que potser li estan sortint les dents. Fa un mes que baveja a punta i pala. Si l'aguantes sobre l'espatlla o sobre el braç, la saliva regalima fins al terra o et deixa la camiseta xopa. Evidentment la seva encara hi queda més de xopa i si t'agafa el dit, el primer que fa és posar-se'l a la boca i mossegar-lo. I renoi, no mossega pas fluix! Fot unes caixelades que per l'edat que té considero que són molt fortes. Sort que no té dents!

En definitiva, de moment, en Feliu és de molt bon portar. Rialler, alegre, i juganer. Li encanta mirar-se la Bruna. Sempre que la veu, li esclata un somriure... encara que de vegades se li acosti massa per fer-li petons i això ja no li agrada tant a ell. Si hi ha la Bruna, que el cuida com un rei, en Feliu està content.

Feliç cumple-mesos Feliu!