La revetlla de Sant Joan. Jo marxo cap a Barcelona a casa en Martí i la Mar per celebrar-ho. I tot el vespre va molt bé. Allà ens trobem amb en Lluís, la Laia, en Martí, la Mar i en Grau i la Núria. Bé, la nit acaba amb una emprenyada de la Núria sobre el primer mes d'embaràs i tota la resta com una seda. L'endemà quan arribo a Girona la Mònica m'explica la mala experiència del vespre anterior. La Bruna, just quan vaig haver marxat, estava tant tranquil·la a braços de la Mònica i de sobte es va "escanyar". A primer cop d'ull semblava una combulsió. La Bruna estava tiessa, sense moure cap extremitat i sense respirar. La Mònica la va girar del dret i del revès i li picava l'esquena per fer-la tornar en si. Al cap d'una eternitat, que en realitat no debia arribar al minut, la Bruna va tornar en si i va començar a plorar. Uns dies més endavant anirem al doctor Pascual per comentar-li l'experiència i ell ens tranquil·litzarà dient-nos que és normal i que segurament és una escanyada més que una combulsió i que no ha passat res. Ves per on, quina revetlla de Sant Joan ;)
(23/06/2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada