El dissabte 22 de novembre a la matinada, sobre les 6h, et vas despertar i estaves neguitós. Estaves una mica costipat i em vaig adonar que respiraves molt ràpid. Vaig despertar a l'Albert ja amb la decisió d'anar cap a l'hospital. Pobre papa!! Ben adormit, no podia saber què estava passant però va ser un intendent perfecte per ajudar a agafar trastos, calmar-te una miqueta i pujar-te al cotxe. Et porto jo que tinc la teta!!! De Sant Daniel al Trueta en cinc minuts!! He fet rallie amb la Dokker!!!!
Allà et fan tres mascaretes perquè has arribat força baix de saturació d'oxigen en sang i estilsona. No tens febre, només bronquiolitis.
No res! Ets un valent i el diumenge 23 ja estàs a tope en un dinar familiar a casa del tiet Jordi!
Tot plegat un bon espant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada