dijous, 18 de desembre del 2014

Segona bronquitis

El dissabte 13 de desembre has començat a estossegar i jo ja tremolo. El diumenge no et trec els ulls de sobre i gairebé no sortim de casa.
Al vespre et noto més tapat i amb la respiració ràpida i anem a urgències. Bronquitis lleu. Ventolín cada 6 hores i el dilluns amb la teva pediatra, la dra. Sánchez del CAP Sta. Clara. Ella opina que seguim amb el ventolin cada 6h i si la febre persisteix q hi anem el dimecres. Tens poca febre: 37,5.
El dimarts a la tarda puges a 38,5 i jo m'esvero i et porto al CAP de Sarrià pq al nostre no hi ha pediatre i no em fa gràcia tornar al Trueta. No res, ventolín i paciència. El Dr. Prat però, apunta que potser et podríem donar antibiòtic.

Quan arribem a casa la febre t'ha baixat a 37 sense fer res, així q decidim esperar a que et vegi la teva dra. El dimecres no em penso moure de casa, a veure si fas net... Ens llevem i oh! La Bruna també té febreta! Doncs res, avui vindrà la iaia a donar un cop de mà i ens quedarem a casa tot el dia. El dia el passes molt bé, ja no tens febre, o molt poqueta, i sobre les 9 t'adorms. Bé!!! Sembla que això ja remet...? Però encara és aviat i a les 12 et despertes i et costa respirar. Tornem al ventolin i ens aixequem i passegem i dorms 20 minuts i et tornes a despertar i anar fent. A les 4h tornes a tenir la respiració ràpida i tornem al Trueta. Estàs bé, però farem una mascareta per acabar de recuperar. I cap a casa.

El dijous és una marató i tu ets un valent!!! Al matí anem a Banyoles a la clínica de respiració: et fan un bany de vapor i una neteja de nas i ens recomana que et netegem el nas dos cops al dia pq puguis respirar bé. Sembla que ja no tens mocs als bronquis però com que estàs tan tapat no entra prou aire pel nas i per això necessites el ventolin. Sortint d'allà tenim hora al CAP. La Dra. Sánchez ens diu que seguim amb ventolin cada 6 hores i si no aguantes cada 4h. És un procés víric i ha de fer el seu procés: anar fent ventolins i aguantar fins a 8-10 dies. Si dura més o et puja molt la febre (38,5), que hi anem.

La tarda la passes bé, amb ventolin cada 4h, però jo estic espantada (sobretot) i cansada de no dormir. Ara són les 12h de la nit. Tu dorms al cotxet i jo avui dormiré al sofà, així no he de fer tants viatges i em va més bé per donar-te el ventolin.
Avui tot just ha fet cinc dies. Segons la dra. ja estem en uns dies d'estabilització i ha de començar a anar de baixa. Com desitjo que tingui raó!!!!!

Cal dir que tu ets molt valent i molt pacient i et mostres pacient, tot i que espantat, quan t'examinen. Ets un crack!!!!

Bronquitis

El dissabte 22 de novembre a la matinada, sobre les 6h, et vas despertar i estaves neguitós. Estaves una mica costipat i em vaig adonar que respiraves molt ràpid. Vaig despertar a l'Albert ja amb la decisió d'anar cap a l'hospital. Pobre papa!! Ben adormit, no podia saber què estava passant però va ser un intendent perfecte per ajudar a agafar trastos, calmar-te una miqueta i pujar-te al cotxe. Et porto jo que tinc la teta!!! De Sant Daniel al Trueta en cinc minuts!! He fet rallie amb la Dokker!!!!
Allà et fan tres mascaretes perquè has arribat força baix de saturació d'oxigen en sang i estilsona. No tens febre, només bronquiolitis.
No res! Ets un valent i el diumenge 23 ja estàs a tope en un dinar familiar a casa del tiet Jordi!

Tot plegat un bon espant!

dijous, 11 de desembre del 2014

La primera dent!!!

El dia 6/12/14 (6 mesos i mig) he notat que rascava el dit quan li passava x la boca: és una denteta!!! És la de baix a la dreta... I ja comença a rascar la fruita, el pa... Poc a poquet començarà a menjar trossos segur!! Perquè de moment el triturat no li agrada gens!!! Ni fruita ni verdura. En canvi el menjar a trossos (rosegar una poma o un tros de pa) li encanta!!!

dilluns, 10 de novembre del 2014

Aixecant el cul!

Ja fa dies que en Feliu fa la croqueta de panxa amunt a panxa avall! Des dels 4 mesos més o menys... La setmana passada (5, 5mesos justos) va acabar de fer la volta i tornar-se posar panxa amunt.
I avui (10 de novembre), ha aixecat molt el cul amb una voluntat claríssima de voler-se desplaçar... Quin crack el nostre Feliu!!!!

diumenge, 19 d’octubre del 2014

En Feliu 5 mesos

19 d'octubre de 2014

En Feliu ja té cinc mesos, bé, de fet avui els fa i últimament està fent canvis i avenços molt interessants. Ja gairebé s'aguanta assegut. Li encanta que el posis en posició vertical i ell llavors va movent les cames i es deixa caure. Amb la Bruna juguen a fer-ho tots dos de costat al sofà. Quan el posem a la seva trona, també intenta incorporar-se, però com que està lligat li és més complicat.
També, es troba els peus, i sap agafar coses amb les mans, encara amb una mica de dificultat, però sempre agafa alló que vol ( mentre hi arribi sense moure el tronc, és clar! ) . Li agrada molt agafar coses i posar-se-les a la boca. Sobretot els cabells de la Mònica, que sempre els hi estira.

En Feliu és d'expressions sinceres i rialleres. De seguida riu a qualsevol persona que se li acosta i li diu alguna cosa.

En Feliu també aquests dies, es troba còmode girant-se i quedant-se de boca tarrossa.

Ara bé, a les nits, és una mica dramàtic últimament. De dia en Feliu té el següent sistema  de dormir. Se l'estira al cotxet, de costat, i se li posa un pipo i després li tampem el cap amb un llençol. Al cap de 30 segons ja està dormint. És automàtic i fa molta gràcia. Ara bé, com qeu s'ha acostumat a dormir així, a les nits quan és al nostre llit, no hi ha manera que dormi. Bé, sí que dorm, però es desperta cada hora o dues hores impossibilitant a la Mònica de fer un cicle de son complet. I no és que es desperti plorant, simplement obre els ulls i va fent sorollets, però és clar tenim la Bruna dormint a l'altra habitació i si ho sent, habitualment es desperta. I si la Bruna es desperta, llavors sí que és impossible tornar-la a dormir i hem de venir tots dos al menjador a passar l'estona. S'ha de dir que la Mònica, té una gran capacitat de resistència i aguanta les nits ( i sobretot els dies ) estòicament. Ja fa dies que només dorm 4 horetes i tallades, i tu, està com una rosa... petada, però una rosa al cap i a la fi.

Aquests dies, estem pensant de donar de menjar a en Feliu. Sempre que estem esmorzant o dinant, en Feliu s'ho mira amb una cara de passió increïble. I ens fa cosa tenir-lo allà assegut sense poder saber quin gust tenen les coses. Així que la Mònica avui li ha donat una mica de plàtan, aixefat. I si, tu, li ha agradat. No esperarem els 6 mesos de rigor amb lactància materna sencers. Ara a cada àpat que fem, li deixarem tastar una mica del que hi ha a veure què li sembla. Potser hi ha coses que li agradaran molt i no volem privar-li aquest gust... amb la seva mida... Als 4 mesos pesa, en Feliu, gairebé 9 Kg!!! Un nen tant gros, se l'ha d'alimentar bé. A banda d'això, també creiem que potser li estan sortint les dents. Fa un mes que baveja a punta i pala. Si l'aguantes sobre l'espatlla o sobre el braç, la saliva regalima fins al terra o et deixa la camiseta xopa. Evidentment la seva encara hi queda més de xopa i si t'agafa el dit, el primer que fa és posar-se'l a la boca i mossegar-lo. I renoi, no mossega pas fluix! Fot unes caixelades que per l'edat que té considero que són molt fortes. Sort que no té dents!

En definitiva, de moment, en Feliu és de molt bon portar. Rialler, alegre, i juganer. Li encanta mirar-se la Bruna. Sempre que la veu, li esclata un somriure... encara que de vegades se li acosti massa per fer-li petons i això ja no li agrada tant a ell. Si hi ha la Bruna, que el cuida com un rei, en Feliu està content.

Feliç cumple-mesos Feliu!

dilluns, 22 de setembre del 2014

Paraules divertides!

Amb 2 anys i mig (octubre 2014), la Bruna ja parla del tot! Sembla una "nena gran"!
Encara queden algunes paraules que ens fan molta gràcia:
Batoiaies: estovalles
Batoió: tovalló
Batoioia: tovallola
Batoietes: tovalloletes
Acuiacai: cargol!!!

divendres, 22 d’agost del 2014

Agafo coses

Fa un parell de dies q agafa els objectes que li ensenyes!! Tarda una miqueta però s'hi fixa molt no erra el tiro! Notem també que li agrada tenir un drapet entre les mans i dormir amb el drap o un llençol a la cara.

Primer costipat d'en Feliu!

Ha durat només dos dies i una mica més, i les nits han estat molt lleus! Li ha costat més adormir-se cada cop q feia teta, però cap de les dues nits ens hem hagut d'aixecar ni res! És una dolçor aquest noi!!!! Divertit i tranquil com n'hi ha pocs!!!

dimecres, 6 d’agost del 2014

Ja tinc mans!!!

Fa dies que en Feliu aixeca els punys i intenta controlar-los, tot i que sempre acaben a la boca, mirant "guenyo" just quan les dues mans s'acosten al nas!!
Avui és dia 5/8, i ja fa una setmana ben bona que s'ha vist les mans!!! Un campió en Feliu!!!!

dimarts, 15 de juliol del 2014

Primer sopar fora d'en Feliu

Avui dia 7 de juny hem sortit a passejar a les 6 de la tarda, a veure coses d'inund'Art, i la Bruna i en Feliu s'han adormit al cotxe. Quan ens disposàvem a tornar a casa (sobre les 8.15), la Bruna s'ha despertat amb molta gana!!! Així q hem decidit sopar al bell mig de la Rambla!!! Una hamburguesa sense gluten!!! Viscaaa!!!
És la primera farra amb d'en Feliu amb només 19 dies de vida!!!
Sincerament, jo em sento una mica malament... Però de fet ell està taaaaan tranquil dormint al cotxet!!! Almenys aquí s'hi està més fresc que a casa! (És un bon autoconsol...)

Ens girem!!

No fa la croqueta ( seria massa!!!) però en Feliu ja sap moure's de panxa amunt a costat i al revés. Ho fa des q té un mes justet justet! Aquest noi és un campió!!!!

En Feliu ja riu!

Fa dies que en Feliu fa riallada! Curteta, q no tenim temps de gravar-lo, però ho fa sovint! No va ser només cosa d'un dia. El primer cop va ser Divendres, dia 11 de juliol de 2014. També fa dies (una setmana o més) que fa sorollets: ga ga gu gu. Parla, a la seva manera...

diumenge, 1 de juny del 2014

El primer somriure i el cordó

Tot el mateix dia!!! Avui dia 1 de juny, primer somriure a la fira del conte i el cordó a la nit a casa!!!

dimecres, 5 de febrer del 2014

L'escoleta

Ja fa uns mesos (des del setembre), que la Bruna va cada dia a l'escoleta La Petita Vall que hem muntat a les antigues escoles de Sant Daniel. Hi va cada dia de les 9 aprox fins a 2/4 de 3. L'educadora és la Núria Puigdevall amb qui hi té una relació fantàstica!!! I només són dos nens: ella i en Grau, 11 mesos més petit.

Està basada en les pedagogies Pickler i Waldorf i n'estem molt contents!!! Aprenem molt!!! I el més important, que la Bruna hi va molt i molt contenta!!!

Ara (febrer 2014) comencen dos nens nous: l'Aniol i l'Emma, tots dos de l'edat d'en Grau més o menys...

dilluns, 6 de gener del 2014

Pooo

Des de fa uns dies a la Bruna se li ha despertat la por a les coses. No sabem si és que ara té por i abans no en tenia o bé que ha aprés el concepte de por i per això ara ho expressa. El que sí succeeix és que de sobte, tot li fa por. Li fa por, la foscor, li fa por els sons forts, el rellotge, els petards... fins i tot la nina que el tió li ha cagat i que a la Mònica li fa tanta il·lusió. El tió li va cagar una nina nenuco d'aquestes que tanquen els ulls i quan els va tancar per primer cop, va dir po, i no l'ha volgut veure més. També li va cagar un gatet mecànic que camina, i quan camina també li fa por. De fet tot allò que es mou i que no és "animal" li fa por. Aquesta fase, està durant uns quants dies. Nosaltres li anem dient que potser a ella sí que li fa por però que a nosaltres no ens en fa, i sembla que cada cop li va passant més. Entenem que és una etapa de la seva evolució.  Jo ( Albert ) li vaig ensenyar un dia que quan tingui por, faci un moviment amb el cap tancant els ulls, i es veu que li va quedar i ara sempre ho fa. Quan té por, diu pooo i fa aquest moviment. Just després, però, segueix fent-li por :P

Anem a dormir

Des de fa uns mesos, la Bruna va a dormir amb mi ( el papa ). Al principi a la nostra habitació i ara últimament a la seva. Al principi, la Bruna s'estirava al seu llit, just al costat del nostre, i jo al nostre mentre li cantava alguna nana i ella fent-se la pipa, s'acabava adormint. Un bon dia, per culpa d'una infecció a la boca, va deixar de fer-se la pipa. Amb una setmana se li va curar. I després ja no s'ha tornat a fer la pipa per dormir. La veritat és que va ser una bona sorpresa per a mi ja que havent-se-la fet des que havia nascut, no m'hauria imaginat mai la Bruna adormint-se sense el dit. I ves per on, així va ser.

Uns dies més tard, vam muntar el llit a la seva habitació i teníem els dos. Una nit ( que jo no hi era ) la Mònica va preguntar-li on volia dormir i la Bruna va escollir la nova habitació. I allà la va posar a dormir. Les nits següents, la hi vaig portar jo, i ja no li feia tanta gràcia dormir a la seva. De fet els dies següents sempre demanava anar a la nostra i algun dia li vaig portar. Això sí, a partir dels dies que dorm a la seva habitació, sempre vol anar a dormir amb la nina ( la negreta que ha portar sempre a sobre ) i moltes vegades en Mic i/o el seu gatet de peluix. Quan va a dormir amb tots tres, fa molta gràcia ja que gairebé ni els pot abraçar.

El mètode de dormir és el següent. Estem al menjador, ella sopa i després fa un biberó de cereals que li dóna la Mònica. Llavors jo l'agafo a coll i me l'emporto a l'habitació amb la nina, en mic i el gatet. L'estiro al llit, i ella ja espera que l'acotxi. L'acotxo ben arrapadeta i amb la Nina, en Mic i el gatet em demana que li llegeixi un conte. Amb la Mònica sempre li hem explicat el d'en Patufet, però des que està a la nova habitació que els llegeixo d'un llibre de contes que vam comprar. Sempre li llegeixo el del barret i la família pit-roig i algun altre per tancar la lectura. Llavors li dic que tancaré el llum i que ella dormirà i així és. Jo tanco el llum i ella intenta adormir-se. Com que ha començat l'època de la por, de vegades em demana la mà o bé que li faci carícies. Jo n'hi faig tanta estona com faci falta fins que s'ha adormit del tot. I després, surto de l'habitació deixant-la dormir. Alguna vegada es desperta just abans que hagi sortit i em crida. I jo hi torno i li dic que és hora de dormir i li faig una carícia i ella es queda adormida un altre cop.