El ritual dels matins

Aquest és el ritual que fem cada matí la Bruna i jo. Jo m'aixeco a les 8 o quarts de 9. Ella segueix dormint fins ben bé les 9 o quarts de 10. Llavors es desperta, fa algun crit perquè la sntim i vaig a l'habitació. Jo hi vaig i obro el  llum del passadís i ella riu quan em veu entrar a l'habitació. Sap que el dia comença i cal aixecar-se de bon humor. Jo m'estiro una estona al llit amb ella, mentre acaba d'obrir els ullets i despertar-se. Després l'agafo a coll, me la penjo al braç i posem el cd de música de "Txarango" que li vaig regalar a la mama. La Bruna ja se la coneix i balla una mica amb els primers compassos. Tot seguit anem al canviador a posar-se guapa pel dia. Li canvio el bolquer, la roba i la deixo ben arreglada. Després que ja acostuma a sonar la 3 o 4a cançó del CD anem cap al lavabo a pentinar les rastes que se li fan sempre a la nit. Té el cap ben carregat de rastes al clatell!! És increïble. L'assec sobre el màrmol, entre les dues piques. Ella juga amb tots els pots de crema i els treu un cop i un altre, i jo li pentino els cabells ( amb alguna que altra estrabada ). Ella va tirant els pots a una pica i a l'altra. I els torna a posar on toca. També li agrada molt agafar els nostres respalls de dents i imitar-nos rentant-se les seves... però com qeu no en té, simplement se'l posa a la boca i babeja. Un cop està ben pentinada, anem al menjador a menjar-se un bon got de cereals per començar amb energia. Habitualment se'n beu uns 150ml. Poquet per la seva edat, però li encanten.  Des del primer dia ja va beure amb el got. Un cop se'ls ha près tots, tornem al WC. Ara li toca al papa. La deixo a terra i em poso a la dutxa. Li encanta aixecar-se aguantant-se amb la banyera i mirar-me ben moll. Estira la ma a dintre esperant que jo li regui una mica amb la dutxa. Fa uns xisclets! I després un cop surto, m'eixugo amb la tovallola i anem a l'ahbitació a vestir-me. Mentre em vesteixo, ella juga amb els llençols, la roba bruta o gateja per sobre el llit fent proeses de les seves. També li encanta deixar-se caure enrrera quan està asseguda o aixecar-se aguantant-se amb la barana del seu llit. I un cop vestits, ja anem cap al menjador i a jugar s'ha dit fins que vingui l'hora de la primera migdiada... Que n'és de maca aquesta nena!!!

Habilitats de gener i febrer

Aquests dos mesos la Bruna ha anat adquirint habilitats. Ha començat a aixecar-se de terra, aguantant-se dreta a diversos llocs. Ha començat a moure i desplaçar cadires. Ha començat a imitar certs jocs, per exemple la cançó dels titelles o el "Verge santa" posanat-se el el braç darrera el cap o el "cloc-cloc" i es pica sobre el cap.

També hem vist l'evolució amb els objectes. Se sent molt orgullosa perquè pot agafar dos objectes amb una mà i tota l'estona ho està fent. Després t'ho ensenya, ben contenta. Fa poc ha començat a posar els bols uns dins els altres.

Llegir contes li agrada molt. Tota sola, s'acosta al calaix dels contes i els treu. Sovint te n'atança un i això significa que vol que li llegeixis. Ens asseiem a terra, amb ella a la falda, i li llegim el conte una vegada i una altra. On s'ha amagat el burret??? I el gatet??? Li encanta aquest conte.

De mica en mica, va prenent agilitat amb les mans, i els braços i les cames. Estem molt orgullosos dels seus avenços. A l'hora de dinar, sempre l'asseiem amb nosaltres i sempre vol menjar el mateix que mengem nosaltres. Una cullerada pel papa, i una mica per la Bruna, que pugui tastar-ho.

Últimament també ens ha començat a imitar del tot. Ella treu la llengua i si tu ho fas, ella ho torna a fer. Ens ho passem pipa. Ella tomba el cap i si tu el tombes ella hi torna. Ella pica la taula i si tu hi piques hi torna.

A punt de caminar!!!

Des dels 9 mesos que camina agafada de les mans, i ara que en té gairebé 11, ja va bastant segura amb una sola mà, i fa 2 o 3 passos soleta!! Fa molta gràcia, perquè quan fa passos sola se sent molt orgullosa d'ella mateixa, i l'expressió de la seva cara no té preu!!!
Aix!!! Que emocionant aprendre coses!!! I el que està per venir!!!

El papa i la mama, van fer una aposta. El papa deia que la Bruna ja caminaria abans d'entrar al març i la mama després. I bé,has caminat una setmana després jejeje...

I com va el menjar? (2)

Aish... el menjar... la verdura no li agrada. Als matins menja cereals ( laxants o no laxants ). A mig matí potito de fruita. I a l'hora de dinar unes quantes cullerades de verdura i fruita. Després teta... això sí que li agrada. Menja molt poquet per la seva edat. Tot i això no patim perquè ella sap el que necessita per viure. A més si encara no té dents, deu ser perquè el cos encara no ha de mastegar. Tot i això, sempre que la posem a la taula amb nosaltres, vol picar una mica del que nosaltres tenim al plat. És important que sigui el que tenim al plat... ja no la podem enganyar. Li tallem ben petit i ella mateixa fent la pinça (que ja ho fa molt bé) s'ho posa a la boca i ho rosega amb les genives i s'ho empassa. Si tenim sort, ja està. Sinó, fa arcades i ho torna a treure. I si tenim molta mala sort, ho vomita ( això ja no passa gaire ).

Cal dir que com tots els nens, amb les iaies menja més que amb els pares... ves... ja m'està bé! ;D

La primera febre

No té cap dent! La Mònica a mitjans de febrer ha agafat la grip i ha estat bastant dur. Ha estat una setmana sencera a 38 de febre. La Bruna com que la notava lluny, tota l'estona volia anar-hi. I volia teta i aquestes coses. Pobreta. Un cop superada la grip de la Mònica, la Bruna va agafar-ne estava a 39,5. Vam enxufa-li un apiretal i el va vomitar sencer, llavors li va posar supositoris de febrectal i li va baixar. L'andemà vam anar al metge andalús catxondo del cap i li va mirar el coll i va veure que hi tenia llaguetes. Al cap de dos dies, la Bruna ja estava sense febre... així que ja podem dir que hem superat la primera febre. Cal dir que tots els dies estàvem patint molt perquè no sabíem si marxaria aviat o no... i de fet tampoc sabíem què li passava. 

Aquesta, nena, però, és un toro!!! No ha agafat res el primer any de vida... és clar que sí!!!

Felicitats Bruna!!!

i com va el menjar?

Doncs ara ja li donem de tot. La verdura se la menja molt bé, si té carn molt millor.
La fruita també. Li encanta la mandarina, taronja i plàtan.
I el peix, és una mica més complicat. Només n'ha menjat dos cops i un d'ells ha vomitat.
Ara bé, el que sí que li encanta són els cereals per esmorzar. Va començar amb 90ml d'aigua i ara ja va pels 150ml. Un dia se'n va beure un got a Sant Hilari.

Sempre l'asseiem a la trona pels àpats, li posem el pitet i després li donem el menjar. Un ritual per a què aprengui que ja arriba l'hora de menjar. Els potitos els el donem amb una cullera i les fruites i galetes se les menja ella soleta. Això sí, fent molt de merder! Ho agafa amb la ma i s'ho porta a la boca. Amb la taronja la xucla i les galetes ja ha après a trencar-les i empassar-se-les... encara que algun cop ha hagut de vomitar perquè s'ha engargossat.

Habitualment sempre ens acompanya durant els àpats. Nosaltres mengem i ella està a la trona. Sempre li hem tingut entretinguda amb alguna joguina. Últimament, fa molta gràcia, ens demana que li donem també menjar per acompanyar-nos. I llavors nosaltres mengem el que tenim i a ella li donem alguna galeta o monja i així està distreta i menja amb nosaltres.

No acostuma a menjar gaire quantitat de menjar ni tampoc gaire sovint. Li agrada molt encara fer pit. Amb les iaies menja més. Gairebé mig potito. I amb nosaltres una quarta part cada cop que menja. Tot i això fent el seguiment de pesos i mides està dins la mitjana així que cap problema.

Sons i paraules

Ja fa dos mesos que la Bruna comença a fer sons guturals i da da, i bla bla, i a semblar que està parlant. Al principi només fent sorolls i cada cop articulant més i més sons. Aquest últim més de desembre, ha començat a dir mama amb sentit. Sempre ho diu mamamamama... amb això hem descobert que en realitat ja reconeix pel nom al papa i a la mama. Si li dius papa, es mira el papa. Si li dius mama, es mira la mama. I per tant , pensem que ja deu reconèixer altres paraules . És molt llesta la nostra Bruna.

Aquets mes de desembre, a banda de fer sons i començar a articular síl·labes, estem veient que segurament serà molt xerrapeta perquè es passa el dia fent sorolls i cridant. De fet, crida tnat que espanta els altres nens. Té un to de veu molt alt i potent. Fa uns dies va espantar en Lluc i avui ha espantat repetidament en Roc. Estem molt contents perquè comença a fer-se entendre molt bé a base de crits, somriures i plors.