I com va el menjar? (2)

Aish... el menjar... la verdura no li agrada. Als matins menja cereals ( laxants o no laxants ). A mig matí potito de fruita. I a l'hora de dinar unes quantes cullerades de verdura i fruita. Després teta... això sí que li agrada. Menja molt poquet per la seva edat. Tot i això no patim perquè ella sap el que necessita per viure. A més si encara no té dents, deu ser perquè el cos encara no ha de mastegar. Tot i això, sempre que la posem a la taula amb nosaltres, vol picar una mica del que nosaltres tenim al plat. És important que sigui el que tenim al plat... ja no la podem enganyar. Li tallem ben petit i ella mateixa fent la pinça (que ja ho fa molt bé) s'ho posa a la boca i ho rosega amb les genives i s'ho empassa. Si tenim sort, ja està. Sinó, fa arcades i ho torna a treure. I si tenim molta mala sort, ho vomita ( això ja no passa gaire ).

Cal dir que com tots els nens, amb les iaies menja més que amb els pares... ves... ja m'està bé! ;D

La primera febre

No té cap dent! La Mònica a mitjans de febrer ha agafat la grip i ha estat bastant dur. Ha estat una setmana sencera a 38 de febre. La Bruna com que la notava lluny, tota l'estona volia anar-hi. I volia teta i aquestes coses. Pobreta. Un cop superada la grip de la Mònica, la Bruna va agafar-ne estava a 39,5. Vam enxufa-li un apiretal i el va vomitar sencer, llavors li va posar supositoris de febrectal i li va baixar. L'andemà vam anar al metge andalús catxondo del cap i li va mirar el coll i va veure que hi tenia llaguetes. Al cap de dos dies, la Bruna ja estava sense febre... així que ja podem dir que hem superat la primera febre. Cal dir que tots els dies estàvem patint molt perquè no sabíem si marxaria aviat o no... i de fet tampoc sabíem què li passava. 

Aquesta, nena, però, és un toro!!! No ha agafat res el primer any de vida... és clar que sí!!!

Felicitats Bruna!!!