20 de juny de 2013
Aquests dies la Bruna ha començat a tenir noves habilitats. Per començar ja sap dir més o menys iaia, avi, papa i mama, aquí, allà i sí. I amb el cap també sap dir que no. S'expressa molt bé. A més ha començat a ser conscient del seu cos i ja sap baixar del llit, pujar i baixar escales, i intenta fer una cosa molt divertida que és Saltar!!! Intenta saltar però no en sap i només mou el cos. Com quan fas snow i et sembla que has fet una proesa però en realitat no t'has mogut de terra. I també hem vist que li agrada fer voltes sobre ella mateixa, marejar-se i caure a terra. I després hi torna i hi torna!!!
La Bruna és molt divertida!!! Ens imita en tot el que fem. Estem molt orgullosos de com avança!!!
dijous, 20 de juny del 2013
dissabte, 15 de juny del 2013
Problemes per dormir
15 de juny de 2013
El cap de setmana del 8 al 9, la Bruna es va quedar a dormir amb els avis a Sant Narcís. Nosaltres teníem un casament i no hi volien nens. Amb els avis va anar bé, però tota la setmana següent nosaltres la portàvem a dormir i no s'hi quedava. Quan estava gairebé adormida, es despertava i vinga de festa fins les tantes amb plors i queixes. Tota la setmana següent ha estat així. Pel carrer ens hem trobat la Nat i resulta que a la seva neboda també li va passar una cosa similar, però en el seu cas no volia ni dormir la migdiada. Per sort, la Bruna, amb mi, sí que la dormia. I ens va comentar que la solcuió va ser donar-li un nino. I dit i fet, ella mateixa es va oferir i li va fer en Rossito, un nino semblant als ossos amorosos de ganxet molt xulo i amb olor a vainilla. I ja sigui per en Rossito o perquè al cap d'una setmana ja s'havia tornat a acostumar, la Bruna va deixar de fer el ronso i va tornar a dormir bé.
El cap de setmana del 8 al 9, la Bruna es va quedar a dormir amb els avis a Sant Narcís. Nosaltres teníem un casament i no hi volien nens. Amb els avis va anar bé, però tota la setmana següent nosaltres la portàvem a dormir i no s'hi quedava. Quan estava gairebé adormida, es despertava i vinga de festa fins les tantes amb plors i queixes. Tota la setmana següent ha estat així. Pel carrer ens hem trobat la Nat i resulta que a la seva neboda també li va passar una cosa similar, però en el seu cas no volia ni dormir la migdiada. Per sort, la Bruna, amb mi, sí que la dormia. I ens va comentar que la solcuió va ser donar-li un nino. I dit i fet, ella mateixa es va oferir i li va fer en Rossito, un nino semblant als ossos amorosos de ganxet molt xulo i amb olor a vainilla. I ja sigui per en Rossito o perquè al cap d'una setmana ja s'havia tornat a acostumar, la Bruna va deixar de fer el ronso i va tornar a dormir bé.
diumenge, 2 de juny del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)