Esperem un germanet!!

El dia 9 de desembre (18 / 19 setmanes) hem sabut que és un nen!!!
Si tot va bé, ha d'arribar pels volts del 12 de maig!!
Estem contents!!! Bruna, esperem que tu també!!!

L'escoleta (falta escriure)

Trasllat

El mes d'octubre hem estat de trasllat!! Hem anat del pis del Cr de la Rosa a la Plaça Sant Pere (cr. De la Rosa, 2n A), a una caseta a Sant Daniel!! (Cr. Monges 47). El canvi és molt positiu per bé que la casa és vellota... Estem contents!!

La Bruna ho ha viscut molt bé!!! Hem anat fent el trasllat a poc a poquet, i ella s'ho ha passat pipa fent caixes!!!
Com que els nous propietaris són molt amables, hem anat adaptant-nos al nou espai a poc a poc: passant-hi alguns diumenges, portant-hi les joguines... Quan hem fet el traspàs del tot la Bruna s'hi ha sentit molt bé des del primer dia!!! Encantada de sortir al carrer més sovint!!

La nina!!

Aquesta és la nina que va amb ella a tot arreu!!! Des de fa més o menys un any li agrada molt, però des que ha deixat el pit i la pipa, també l'acompanya a dormir...

Ja no fem teta!!

La Bruna ha fet pit fins gairebé els 19 mesos. Fins als 15 mesos més o menys (estiu 2013), fèiem pit una mica a demanda, ja que la Bruna no és nena de demanar pit a totes hores. Ella sola ha anat regulant les tomes, llargues i ben espaiades. Durant l'estiu, fèiem unes 4 tomes diàries: matí, migdia, tarda i nit, abans d'anar a dormir. La toma de la mitjanit, es sol despertar una vegada sobre les 4, l'hem anat substituint a poc a poc pel biberó. Durant els mesos de setembre i octubre hem anat reduint les tomes, de manera que a finals d'octubre ja només fa la d'abans d'anar a dormir. La intenció era deixar el pit a principis d'any més o menys, però la primera setmana de novembre ha agafat una infecció a la boca que no li permetia mamar, i li ha durat prop de 10 dies!!! De manera que, sense esperar-nos-ho, hem destetat. Jo estic molt contenta del procés!!! Ha anat molt bé!! Suau, fàcil, gens traumàtic... Només ha plorat algun dia per voler teta quan veia altres nens amics nostres que en fèien: en Lluc, en concret. Però la queixa li va durar molt poc! Jo li vaig oferir teta o un iogurt, i va triar el iogurt! Jo penso que el procés ha anat molt bé! Espero que la Bruna també ho hagi viscut així d'amable!!! Jo tinc la sensació que sí, però amb nens tan petits no sé si se'n pot estar segur...

Amb aquesta infecció, pobreta, ho ha passat malament, i també ha deixat de fer la pipa! Nosaltres pensàvem que hi tornaria, però ja porta un mes i no hi ha tornat. Ara tenim una nina que va amb ella a totes hores. Deduïm que l'utilitza d'objecte transicional, entre el pit i la pipa... Veurem com evoluciona!?!?!

Novament estem taaaaan contents i feliços de la nostra Bruna!!! Ens ho posa tot tan fàcil i ho fa tot tan bonic i divertit!!!!!

Fires 2013

A la Bruna li han encantat els "caballitus"!!! Hi ha pujat tota sola i no li feien gens de por!! És de les que no en volia baixar!! Ens ha fet molta gràcia!! Hi hem anat dos dies: el primer amb la família Aymerich, i el segon amb en Lluc, en Quim i la Marta ( en Tut, en Pim i la Taaaaata en llenguatge Bruna).

En mic i el tricicle

29 de juny de 2013

A la Bruna li encanta en Mic. Allà on anem, quan en veu un, l'arraplega i se l'emporta. Fa tant temps que li agrada que hem parat al Zeppelin i n'hi hem comprat un. I quina alegria!! No el deixa en cap moment!!! Des que el té que se l'emporta a tot arreu. Al Zeppelin també hem comprat el típic tricicle de pedals amb un volant pels pares. I també s'ho passa pipa portant-lo. Però li agrada més apretar-lo amb en Mic a sobre que anar-hi ella. Vam pensar que seria fàcil anar pels llocs sense el cotxet i anant amb el tricicle i així ha estat. Un cop a casa, l'hem hagut de tancar a l'habitació que no el vegi perquè sinó tota l'estona vol anar-hi i a casa no hi cabem!!!!

Noves habilitats

20 de juny de 2013

Aquests dies la Bruna ha començat a tenir noves habilitats. Per començar ja sap dir més o menys iaia, avi, papa i mama, aquí, allà i sí. I amb el cap també sap dir que no. S'expressa molt bé. A més ha començat a ser conscient del seu cos i ja sap baixar del llit, pujar i baixar escales, i intenta fer una cosa molt divertida que és Saltar!!! Intenta saltar però no en sap i només mou el cos. Com quan fas snow i et sembla que has fet una proesa però en realitat no t'has mogut de terra. I també hem vist que li agrada fer voltes sobre ella mateixa, marejar-se i caure a terra. I després hi torna i hi torna!!!

La Bruna és molt divertida!!! Ens imita en tot el que fem. Estem molt orgullosos de com avança!!!

Problemes per dormir

15 de juny de 2013

El cap de setmana del 8 al 9, la Bruna es va quedar a dormir amb els avis a Sant Narcís. Nosaltres teníem un casament i no hi volien nens. Amb els avis va anar bé, però tota la setmana següent nosaltres la portàvem a dormir i no s'hi quedava. Quan estava gairebé adormida, es despertava i vinga de festa fins les tantes amb plors i queixes. Tota la setmana següent ha estat així. Pel carrer ens hem trobat la Nat i resulta que a la seva neboda també li va passar una cosa similar, però en el seu cas no volia ni dormir la migdiada. Per sort, la Bruna, amb mi, sí que la dormia. I ens va comentar que la solcuió va ser donar-li  un nino. I dit i fet, ella mateixa es va oferir i li va fer en Rossito, un nino semblant als ossos amorosos de ganxet molt xulo i amb olor a vainilla. I ja sigui per en Rossito o perquè al cap d'una setmana ja s'havia tornat a acostumar, la Bruna va deixar de fer el ronso i va tornar a dormir bé.

Fira del conte i Cabrera (Falta escriure)

2 de juny de 2013

Laboratori Sebive i Vailets de Sant Daniel (falta escriure)

Explicar les reunions amb els Vailets i la visita al laboratori de Sebive...

Visita de tenerife (Falta explicar)

29 d'abril de 2013
Rxplicar la visita i el que feia la bruna en aquelles dates.

El primer anyet

12 d'abril de 2013
Doncs hem celebrat el primer any de la Bruna!!! Hem estat a casa, i tot i els nostres esforços per a què bufi l'espelma, no hi ha hagut èxit. El pastís però, li ha encantat!!! Tothom ha estat molt content per l'ocasió i hem rebut molts missatges i regals. Fins i tot una camiseta per a la Bruna que ha fet la mami piscina Anna (mare de la Rita... potser sereu amigues). La festa amb els avis, l'hem celebrada per una banda a Sant Medir i l'altra a Vidreres. A Sant Medir, també ha complert anys la Mariona i hi ha tots els cosins... heu pogut jugar amb els cosinets nous ( Guillem i Biel ) i s'ho ha passat molt bé. A vidreres, ho hem celebrat amb els avis, la tieta i l'Alfred i ha baixat de regal un mini-gronxador que li ha fet molta il·lusió. A la Bruna li encanten els gronxadors!!! A hores d'ara ja remugues coses i camines aguantant-te  amb els mobles.

A fer gimnàstica!!

Fa una setmaneta que la Bruna ha après a moure's lliurement!! S'estira panxa amunt, panxa avall, s'asseu, s'aixeca... Ja fa de tot amb el seu cos!!
I, com la mama, al vespre li ve la hiperactivitat. Fa molt de riure!! L'estires al llit per dormir i... Som-hi! Un! Dos! Un! Dos! A fer gimnàstica!
Costa que s'estigui estirada i d'adormi. Però ho acaba fent, és taaaan perfecta aquesta noia!!!

Ara veiem que val la pena vestir-la amb roba còmode perquè pugui moure's i experimentar passos i moviments nous.

Per cert, avui s'ha apropat a la guitarra inesperadament i l'ha empès sense voler... Ha caigut a terra i s'ha trencat. L'haurem d'arreglar i buscar-li un nou emplaçament perquè el papa la segueixi tenint a mà!!! És tan bonic despertar-se amb bona música! Quina sort que tenim!!!

La música

Sempre tinc al menjador la guitarra a punt per quan em vingui la inspiració. Al costat de la butaca, em fa companyia. Habitualment la Bruna vol tocar-la, però acaba agafant les cordes i estirant-les sense cap mena de control. Llavors l'hem de separar. No para gaire atenció i per a ella només són joguines.

De vegades agafo l'acordió que tenim endreçat a l'habitació ( perquè no agafi pols ) i toco alguna cançó, però sovint li fa por i es posa a cridar.

Avui, crec que tot això ja està superat. Jo m'he posat a tocar la guitarra i ella s'ha acostat i ha pinçat una corda amb el dit índex. Talment com si toqués la guitarra. Primer una corda, després una altra... i tot això mentre jo tocava, però què vols, és petita!!! I després he tret l'acordió per tocar-li alguna rondalla o cançó infantil i li ha agradat!! De fet, fins i tot escoltava i ballava. I quan s'ha interessat, s'ha acostat i volia tocar també les tecles per veure com sonava. Hem estat una bona estona provant tecles!!!

A veure si a partir d'ara puc fer-li concerts privats ( que em ve molt de gust! )

Dormir i altres

Al principi la Bruna se m'adormia a la motxilla. Després només se m'adormia a coll o bé al cotxet si m'hi estava molta estona manxant. Últimament no vol estar a coll, i em demana que l'estiri al seu llitet per a poder dormir. L'estiro i jo m'estiro al costat amb una mà sobre la panxa per donar-li escalfor i ella ja es posa el dit a la boca per tranquilitzar-se. I al cap d'una estona curta, ja s'ha adormit. I jo marxo per deixar-la descansar tranquil·la. Em fa molta il·lusió que ja no remugui ni brami quan la poso al llit a dormir. Estic molt content!!!

El ritual dels matins

Aquest és el ritual que fem cada matí la Bruna i jo. Jo m'aixeco a les 8 o quarts de 9. Ella segueix dormint fins ben bé les 9 o quarts de 10. Llavors es desperta, fa algun crit perquè la sntim i vaig a l'habitació. Jo hi vaig i obro el  llum del passadís i ella riu quan em veu entrar a l'habitació. Sap que el dia comença i cal aixecar-se de bon humor. Jo m'estiro una estona al llit amb ella, mentre acaba d'obrir els ullets i despertar-se. Després l'agafo a coll, me la penjo al braç i posem el cd de música de "Txarango" que li vaig regalar a la mama. La Bruna ja se la coneix i balla una mica amb els primers compassos. Tot seguit anem al canviador a posar-se guapa pel dia. Li canvio el bolquer, la roba i la deixo ben arreglada. Després que ja acostuma a sonar la 3 o 4a cançó del CD anem cap al lavabo a pentinar les rastes que se li fan sempre a la nit. Té el cap ben carregat de rastes al clatell!! És increïble. L'assec sobre el màrmol, entre les dues piques. Ella juga amb tots els pots de crema i els treu un cop i un altre, i jo li pentino els cabells ( amb alguna que altra estrabada ). Ella va tirant els pots a una pica i a l'altra. I els torna a posar on toca. També li agrada molt agafar els nostres respalls de dents i imitar-nos rentant-se les seves... però com qeu no en té, simplement se'l posa a la boca i babeja. Un cop està ben pentinada, anem al menjador a menjar-se un bon got de cereals per començar amb energia. Habitualment se'n beu uns 150ml. Poquet per la seva edat, però li encanten.  Des del primer dia ja va beure amb el got. Un cop se'ls ha près tots, tornem al WC. Ara li toca al papa. La deixo a terra i em poso a la dutxa. Li encanta aixecar-se aguantant-se amb la banyera i mirar-me ben moll. Estira la ma a dintre esperant que jo li regui una mica amb la dutxa. Fa uns xisclets! I després un cop surto, m'eixugo amb la tovallola i anem a l'ahbitació a vestir-me. Mentre em vesteixo, ella juga amb els llençols, la roba bruta o gateja per sobre el llit fent proeses de les seves. També li encanta deixar-se caure enrrera quan està asseguda o aixecar-se aguantant-se amb la barana del seu llit. I un cop vestits, ja anem cap al menjador i a jugar s'ha dit fins que vingui l'hora de la primera migdiada... Que n'és de maca aquesta nena!!!

Habilitats de gener i febrer

Aquests dos mesos la Bruna ha anat adquirint habilitats. Ha començat a aixecar-se de terra, aguantant-se dreta a diversos llocs. Ha començat a moure i desplaçar cadires. Ha començat a imitar certs jocs, per exemple la cançó dels titelles o el "Verge santa" posanat-se el el braç darrera el cap o el "cloc-cloc" i es pica sobre el cap.

També hem vist l'evolució amb els objectes. Se sent molt orgullosa perquè pot agafar dos objectes amb una mà i tota l'estona ho està fent. Després t'ho ensenya, ben contenta. Fa poc ha començat a posar els bols uns dins els altres.

Llegir contes li agrada molt. Tota sola, s'acosta al calaix dels contes i els treu. Sovint te n'atança un i això significa que vol que li llegeixis. Ens asseiem a terra, amb ella a la falda, i li llegim el conte una vegada i una altra. On s'ha amagat el burret??? I el gatet??? Li encanta aquest conte.

De mica en mica, va prenent agilitat amb les mans, i els braços i les cames. Estem molt orgullosos dels seus avenços. A l'hora de dinar, sempre l'asseiem amb nosaltres i sempre vol menjar el mateix que mengem nosaltres. Una cullerada pel papa, i una mica per la Bruna, que pugui tastar-ho.

Últimament també ens ha començat a imitar del tot. Ella treu la llengua i si tu ho fas, ella ho torna a fer. Ens ho passem pipa. Ella tomba el cap i si tu el tombes ella hi torna. Ella pica la taula i si tu hi piques hi torna.

A punt de caminar!!!

Des dels 9 mesos que camina agafada de les mans, i ara que en té gairebé 11, ja va bastant segura amb una sola mà, i fa 2 o 3 passos soleta!! Fa molta gràcia, perquè quan fa passos sola se sent molt orgullosa d'ella mateixa, i l'expressió de la seva cara no té preu!!!
Aix!!! Que emocionant aprendre coses!!! I el que està per venir!!!

El papa i la mama, van fer una aposta. El papa deia que la Bruna ja caminaria abans d'entrar al març i la mama després. I bé,has caminat una setmana després jejeje...

I com va el menjar? (2)

Aish... el menjar... la verdura no li agrada. Als matins menja cereals ( laxants o no laxants ). A mig matí potito de fruita. I a l'hora de dinar unes quantes cullerades de verdura i fruita. Després teta... això sí que li agrada. Menja molt poquet per la seva edat. Tot i això no patim perquè ella sap el que necessita per viure. A més si encara no té dents, deu ser perquè el cos encara no ha de mastegar. Tot i això, sempre que la posem a la taula amb nosaltres, vol picar una mica del que nosaltres tenim al plat. És important que sigui el que tenim al plat... ja no la podem enganyar. Li tallem ben petit i ella mateixa fent la pinça (que ja ho fa molt bé) s'ho posa a la boca i ho rosega amb les genives i s'ho empassa. Si tenim sort, ja està. Sinó, fa arcades i ho torna a treure. I si tenim molta mala sort, ho vomita ( això ja no passa gaire ).

Cal dir que com tots els nens, amb les iaies menja més que amb els pares... ves... ja m'està bé! ;D

La primera febre

No té cap dent! La Mònica a mitjans de febrer ha agafat la grip i ha estat bastant dur. Ha estat una setmana sencera a 38 de febre. La Bruna com que la notava lluny, tota l'estona volia anar-hi. I volia teta i aquestes coses. Pobreta. Un cop superada la grip de la Mònica, la Bruna va agafar-ne estava a 39,5. Vam enxufa-li un apiretal i el va vomitar sencer, llavors li va posar supositoris de febrectal i li va baixar. L'andemà vam anar al metge andalús catxondo del cap i li va mirar el coll i va veure que hi tenia llaguetes. Al cap de dos dies, la Bruna ja estava sense febre... així que ja podem dir que hem superat la primera febre. Cal dir que tots els dies estàvem patint molt perquè no sabíem si marxaria aviat o no... i de fet tampoc sabíem què li passava. 

Aquesta, nena, però, és un toro!!! No ha agafat res el primer any de vida... és clar que sí!!!

Felicitats Bruna!!!