Doncs ara ja li donem de tot. La verdura se la menja molt bé, si té carn molt millor.
La fruita també. Li encanta la mandarina, taronja i plàtan.
I el peix, és una mica més complicat. Només n'ha menjat dos cops i un d'ells ha vomitat.
Ara bé, el que sí que li encanta són els cereals per esmorzar. Va començar amb 90ml d'aigua i ara ja va pels 150ml. Un dia se'n va beure un got a Sant Hilari.
Sempre l'asseiem a la trona pels àpats, li posem el pitet i després li donem el menjar. Un ritual per a què aprengui que ja arriba l'hora de menjar. Els potitos els el donem amb una cullera i les fruites i galetes se les menja ella soleta. Això sí, fent molt de merder! Ho agafa amb la ma i s'ho porta a la boca. Amb la taronja la xucla i les galetes ja ha après a trencar-les i empassar-se-les... encara que algun cop ha hagut de vomitar perquè s'ha engargossat.
Habitualment sempre ens acompanya durant els àpats. Nosaltres mengem i ella està a la trona. Sempre li hem tingut entretinguda amb alguna joguina. Últimament, fa molta gràcia, ens demana que li donem també menjar per acompanyar-nos. I llavors nosaltres mengem el que tenim i a ella li donem alguna galeta o monja i així està distreta i menja amb nosaltres.
No acostuma a menjar gaire quantitat de menjar ni tampoc gaire sovint. Li agrada molt encara fer pit. Amb les iaies menja més. Gairebé mig potito. I amb nosaltres una quarta part cada cop que menja. Tot i això fent el seguiment de pesos i mides està dins la mitjana així que cap problema.
diumenge, 30 de desembre del 2012
Sons i paraules
Ja fa dos mesos que la Bruna comença a fer sons guturals i da da, i bla bla, i a semblar que està parlant. Al principi només fent sorolls i cada cop articulant més i més sons. Aquest últim més de desembre, ha començat a dir mama amb sentit. Sempre ho diu mamamamama... amb això hem descobert que en realitat ja reconeix pel nom al papa i a la mama. Si li dius papa, es mira el papa. Si li dius mama, es mira la mama. I per tant , pensem que ja deu reconèixer altres paraules . És molt llesta la nostra Bruna.
Aquets mes de desembre, a banda de fer sons i començar a articular síl·labes, estem veient que segurament serà molt xerrapeta perquè es passa el dia fent sorolls i cridant. De fet, crida tnat que espanta els altres nens. Té un to de veu molt alt i potent. Fa uns dies va espantar en Lluc i avui ha espantat repetidament en Roc. Estem molt contents perquè comença a fer-se entendre molt bé a base de crits, somriures i plors.
Aquets mes de desembre, a banda de fer sons i començar a articular síl·labes, estem veient que segurament serà molt xerrapeta perquè es passa el dia fent sorolls i cridant. De fet, crida tnat que espanta els altres nens. Té un to de veu molt alt i potent. Fa uns dies va espantar en Lluc i avui ha espantat repetidament en Roc. Estem molt contents perquè comença a fer-se entendre molt bé a base de crits, somriures i plors.
Comença el moviment
Fa uns 15 dies, la Bruna va posar-se dreta per primer cop. Al voltant de mig desembre. I quan dic dreta vull dir que si tu l'hi poses s'aguanta. Un cop va haver fet aquest pas, cada cop s'intenta aixecar ella soleta i s'agafa molt fort a la roba ( si hi ets a prop ) o a qualsevol objecte que troba al seu pas. Té un equilibri molt bó perquè tot i que li has de donar un cop de mà, només aguantant-li les mans ella es manté dreta.
Per altra banda, a més, fa uns dies ( a finals de desembre ) que des de la posició asseguda, es tira endavant agafant embranzida i aixeca el cul de terra sobre les cames. Com si es tirés a la piscina. És molt divertit perquè aixeca el cul però el suficient per quedar-se recolzada sobre les cames i algun cop que n'agafa massa, acaba estirada de panxa a terra. Cada cop que ho fa patim perquè no es foti una trompada de cara a terra.
Avui dia 29 de desembre, hem pogut comprovar com ja té molta consciència de les cames i de la seva capacitat per agafar i moure les mans. S'ha desplaçat arrossegant el cul uns metre per arribar a abastar el tambor que li han regalat. En tenim un vídeo!!! Sembla doncs, que comença l'etapa de moviment i desplaçament.
dissabte, 15 de desembre del 2012
Primer viatge en avió!!!
A Tenerife!!! Hem anat a Tenerife a conèixer l'Ot!
Ens ha semblat un bon destí: menys fred que aquí, un lloc de gent agradable... hi hem anat just abans que la mare comenci a treballar: del 14 al 19 de novembre.
L'avió ha anat molt bé! La Bruna no se n'ha ni assebentat: 3,5 hores de vol li han passat molt bé!
A l'anada, no ens han deixat aixecar del seient per perill de turbulències, però ella s'ha portat com una campiona! com que hi havia un altre nen, han estat distrets... I a la tornada, el vol sortia a les 7 de la tarda i arribàvem a Barcelona sobre les 12 de la nit, la Bruna ha anat gairebé tot el viatge a la motxilla, passejant amunt i avall de l'avió. Ha passat bé!
I durant el viatge, molt bé! Hem pogut fer de tot, visitar de tot, anar a tot arreu... ella ha anat fent els seus horaris, menjant i dormint quan ho necessitava!
Aquesta nena és fantàstica!!!
Ens ha semblat un bon destí: menys fred que aquí, un lloc de gent agradable... hi hem anat just abans que la mare comenci a treballar: del 14 al 19 de novembre.
L'avió ha anat molt bé! La Bruna no se n'ha ni assebentat: 3,5 hores de vol li han passat molt bé!
A l'anada, no ens han deixat aixecar del seient per perill de turbulències, però ella s'ha portat com una campiona! com que hi havia un altre nen, han estat distrets... I a la tornada, el vol sortia a les 7 de la tarda i arribàvem a Barcelona sobre les 12 de la nit, la Bruna ha anat gairebé tot el viatge a la motxilla, passejant amunt i avall de l'avió. Ha passat bé!
I durant el viatge, molt bé! Hem pogut fer de tot, visitar de tot, anar a tot arreu... ella ha anat fent els seus horaris, menjant i dormint quan ho necessitava!
Aquesta nena és fantàstica!!!
L'evolució del dormir de la Bruna
Durant el primer mes de vida, a la Bruna li costava molt agafar el son, però un cop l'havia agafat, dormia 4 o 5 hores seguides! Això era tota una sort, es veu!
Després, a mesura que es va anar fent gran i ja no plorava tant (a partir del mes i mig va fer un canvi radical, i només plorava per gana, o per son...), dormia gairebé tota la nit! S'adormia sobre les 10 de la nit i es despertava per primer cop entre les 5 i les 6, i un segon cop cap a les 8. I entre les 9 i les 10 del matí s'aixecava. Això... del segon mes fins al 6è més o menys.
A partir dels gairebé set mesos... alguna cosa ha passat, que es desperta cada 1,5 hores!!!! A dia d'avui (15 de desembre), encara ho segueix fent algunes nits, i algunes dorm millor. Per sort, perquè sinó no ho aguantaríem!
Hem provat de donar-li cereals abans d'anar a dormir (no fos cas que es despertés de gana), i verdures per sopar, però sembla que no té massa relació. Ho seguirem provant per si de cas...
De moment, la Bruna encara fa pit, i sembla que ni ella ni la mare tenen ganes de deixar-ho... El pediatre diu que és per això que es desperta, perquè té l'instint de mamar... Diu que si ho segueix fent així, la mare s'acabarà cansant i deixaran el pit. Esperem que no sigui per això! A mi m'agradaria que ho deixés ella perquè li va bé, però no se sap mai!
A veure com evoluciona...
Després, a mesura que es va anar fent gran i ja no plorava tant (a partir del mes i mig va fer un canvi radical, i només plorava per gana, o per son...), dormia gairebé tota la nit! S'adormia sobre les 10 de la nit i es despertava per primer cop entre les 5 i les 6, i un segon cop cap a les 8. I entre les 9 i les 10 del matí s'aixecava. Això... del segon mes fins al 6è més o menys.
A partir dels gairebé set mesos... alguna cosa ha passat, que es desperta cada 1,5 hores!!!! A dia d'avui (15 de desembre), encara ho segueix fent algunes nits, i algunes dorm millor. Per sort, perquè sinó no ho aguantaríem!
Hem provat de donar-li cereals abans d'anar a dormir (no fos cas que es despertés de gana), i verdures per sopar, però sembla que no té massa relació. Ho seguirem provant per si de cas...
De moment, la Bruna encara fa pit, i sembla que ni ella ni la mare tenen ganes de deixar-ho... El pediatre diu que és per això que es desperta, perquè té l'instint de mamar... Diu que si ho segueix fent així, la mare s'acabarà cansant i deixaran el pit. Esperem que no sigui per això! A mi m'agradaria que ho deixés ella perquè li va bé, però no se sap mai!
A veure com evoluciona...
La primera sessió de perruqueria
L'Esther Garriga d'Arbúcies li ha tallat els cabells!!! El dia 6 d'octubre ja els hi va repassar una miiiica de darrera, però la sessió de perruqueria de debò ha estat el 3 de novembre a casa! Li hem tallat el serrell, perquè li entraven tots els cabells als ulls! Està molt guapa!!!
La mare ja treballa!
El 26 de novembre la mare ha començat a treballar! La Bruna té 7 mesos i mig justos, i s'adapta molt bé a totes les anades i vingudes! L'horari que fa ella és el següent:
Dilluns: al matí s'està amb la iaia Ma. Lluïsa, i a la tarda amb els pares
Dimarts: al matí s'està amb l'Albert i a la tarda amb la Mònica
Dimecres: al matí amb l'Albert i a la tarda amb la Mònica
Dijous: al matí amb la Mònica i a la tarda amb l'àvia Ma. Àngels
Divendres: al matí amb la iaia Ma. Lluïsa i a la tarda amb els pares.
Em sembla que estic més enyorada jo que no pas ella! :D Millor!!! Estem contents!!!!
Dilluns: al matí s'està amb la iaia Ma. Lluïsa, i a la tarda amb els pares
Dimarts: al matí s'està amb l'Albert i a la tarda amb la Mònica
Dimecres: al matí amb l'Albert i a la tarda amb la Mònica
Dijous: al matí amb la Mònica i a la tarda amb l'àvia Ma. Àngels
Divendres: al matí amb la iaia Ma. Lluïsa i a la tarda amb els pares.
Em sembla que estic més enyorada jo que no pas ella! :D Millor!!! Estem contents!!!!
La taronja, millor jo sola!
Li encanten els cítrics! Es menja les taronges, les mandarines i les llimones com si res! I són ben àcides, ara a l'hivern.
Això sí, quan olora l'aliment, no vol la cullera ni el got ni res: millor doneu-me'n una monja i jo ja aniré fent... Gràcies!
Això sí, quan olora l'aliment, no vol la cullera ni el got ni res: millor doneu-me'n una monja i jo ja aniré fent... Gràcies!
Beu amb el got!
Ja hem abandonat la idea del bibero!! Amb el got se'n surt molt i molt bé i amb el bibero hi juga, no sap què n'ha de fer! Es passa la tetina d'una banda a l'altra de la boca i la va mossegant. Algun dia, la iaia Ma. Lluïsa ha aconseguit que en begues una mica, però amb unes hores se n'oblida. Així que ja ho donem per perdut, i anem directes al got, a la cullera, i a menjar amb les mans. De fet, a l'estiu va començar a beure amb got i en fa molta via de prendre's l'aigua i els cereals. Tot i que amb l'aigua habitualment s'engargossa i ha de tossir a cada glopada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)