Anant a fer nones

Aquestes nits, hem començat a trobar un sistema per fer anar a dormir a la Bruna. La Mònica l'agafa a coll, i esperem que ella sola posi el cap en la posició de la foto. Un cop ho hem aconseguit, es tapa l'orella amb la ma i es rasca el nasarró i ja està aconseguit, al cap d'una estona, la Bruna s'ha adormit.(30/06/2012)

Tummy tub

La Raquel ens ha deixat la famosa banyera anti-còlics, Tummy Tub, i la Bruna ja l'ha estrenat. L'hi hem posat i al principi no ha acabat de convèncer-la però de seguida s'hi ha sentit còmode. Ha anat posant cada cop més bona cara fins que ho ha acceptat i fins i tot s'ho ha passat pipa banyant-se. Més endavant veurem que sí que realment va molt bé pels còlics i fins i tot un dia se'ns hi cagarà a dins i tot. Una molt bona inversió.(24/06/2012)

Revetlla de Sant Joan

La revetlla de Sant Joan. Jo marxo cap a Barcelona a casa en Martí i la Mar per celebrar-ho. I tot el vespre va molt bé. Allà ens trobem amb en Lluís, la Laia, en Martí, la Mar i en Grau i la Núria. Bé, la nit acaba amb una emprenyada de la Núria sobre el primer mes d'embaràs i tota la resta com una seda. L'endemà quan arribo a Girona la Mònica m'explica la mala experiència del vespre anterior. La Bruna, just quan vaig haver marxat, estava tant tranquil·la a braços de la Mònica i de sobte es va "escanyar". A primer cop d'ull semblava una combulsió. La Bruna estava tiessa, sense moure cap extremitat i sense respirar. La Mònica la va girar del dret i del revès i li picava l'esquena per fer-la tornar en si. Al cap d'una eternitat, que en realitat no debia arribar al minut, la Bruna va tornar en si i va començar a plorar. Uns dies més endavant anirem al doctor Pascual per comentar-li l'experiència i ell ens tranquil·litzarà dient-nos que és normal i que segurament és una escanyada més que una combulsió i que no ha passat res. Ves per on, quina revetlla de Sant Joan ;)
(23/06/2012)

Mamitis

Últimament hi està havent canvis. Des que es va descobrir les mans i intenta tocar coses, que només vol anar amb la Mònica. És com si ara ja fos conscient del seu entorn i identifica amb la mirada si hi ha o no la teta a prop. Quan jo l'agafo plora com si l'estiguéssim matant. Li passo a la Mònica i es va tranquil·litzant de mica en mica fins que es calma del tot. Ahir la Mònica va comprar un extractor de llet elèctric, el vam provar i va anar molt bé. Amb 7 minuts vam extreure gairebé 15ml mentre que amb el manual només arribàvem a 5. A veure com progressa?! (19/06/2012)

Ja tinc mans!

Avui hem rebut una bona nova. La notícia que en Quim i la Marta ja són pares! En Lluc va néixer al Santa Caterina i avui l'hem anat a veure. La Bruna s'ha passat tot el dia amb la Mònica a Sarrià i hem agut d'afanyar-nos per després de pàdel poder anar a conèixer el nou infant. En Lluc és molt guapo i eixerit. Ells dos estaven molt cansats i hem fet visita de metge. A la tornada, la Bruna ha semblat que es marejava una mica. Ha vomitat i ha plorat molt de cop. Ens hem aturat i sembla que no ha passat res. Llavors hem arribat a casa i hem descobert que avui s'havia descobert les mans! Les mou amb dificultat però es veu clarament que és ella que diu cap on han d'anar. Hem estat fent-li proves i m'ha agafat la meva mà unes quantes vegades seguides! Quina emoció!!! Fins i tot tenim un vídeo! Després hem provat la TummyTub que la Raquel li ha deixat a la Mònica al matí però no ens n'hem acabat de sortir. La Bruna es volia aixecar i no hi havia manera que s'hi estigués. I ara estem aquí intentant que vagi a dormir i buscant una manera per a què integri el ritual de fer nones. Bona nit! (15/06/2012)

Revisió i vacunes

Avui toquen les primeres vacunes. Hem anat al CAP de Santa Clara a mig matí, li hem donat el pit abans d'entrar i cap a dins. L'estiren a la camilla. 5Kg 200 grams i 57 cm de llarg! Després estirada a la camilla, jo aguantat-li les cametes ( la Mònica ha preferit mirar-ho des de darrera ) i vinga dues punxadetes a les cuixes. Primer s'ha quedat espantada i sobtada. Després ha esclatat a plorar. Un d'aquells plors en què deixa de respirar. Sort que la infermera ens ha dit que la deixem plorar davant la nostra actitud de nerviosisme. Després quatre consells sobre parar el sol, i cap a fora a donar-li més teta a veure si es calma. Després anem a passejar una estona i comprar un medicament per si puja la febre. La farmacèutica ens informa que no s'ha d'abusar dels productes calmants amb els nens. És important que tot segueixi el seu curs. Durant tot el dia la Bruna ha estat una mica capgirada però no ha tingut febre ni res de res. Només el típic tema de complicació a l'hora d'anar a dormir. (12/06/2012)

El Ball del Castell a Arbúcies

Avui toca anar cap a Arbúcies. En Quim i l'Esther han festejat la Bruna per ballar a la dansa del castell amb el seu fill petit, l'Aniol. Nosaltres ens hem posat les millors gales i hem anat cap a Arbúcies. A la 1 la cobla ha començat a tocar i en Quim i jo els hem carregat a coll i ens hem situat els primers de la fila. La Bruna és la més petita. Hi havia molta gent! Ens hem trobat també a altres coneguts a aquesta dansa. Quanta gent que és d'Arbúcies!!  Al cap d'una volta i mitja s'acaba la rua i anem a dinar al restaurant. Allà coneixem a altres parelles que han acompanyat als nostres i tenim una bona tertúlia amb un bon dinar. La Bruna ha dormit molt i s'ha portat molt bé tot el dia. A la tarda, l'Esther l'agafa en braços i ens dóna una grata sorpresa! La Bruna fa una riallada!!! Quina sorpresa més genial! Estem tots molt contents de veure-la riure tanta estona! I després la posem al cotxet i sembla que intenta tocar el mocador que té a sobre del cotxet, tot i que sembla que ho fa bastant inconscientment. (09/06/2012)